Camí, a peu, al voltant d'una illa

Google translator

A T E N C I Ó ! ! !

Tanqueu totes les barreres que trobeu al vostre pas. Són per controlar el bestiar.

DE MAÓ A MESQUIDA I ES GRAU


Aquesta etapa del camí de Cavalls comença al fons del port de Maó, just a l’inici de la carretera que ens duu a la Mola de Maó i a sa Mesquida. A partir d’aquest punt ens esperen uns 5 km d’asfalt fins al petit nucli d’estiueig de sa Mesquida. Per arribar-hi haurem de deixar enrere, a mà dreta, les desviacions cap a cala Rata, la de la Mola de Maó i la des Murtar. Un cop a sa Mesquida, el recorregut travessa la població i es dirigeix cap a la platja del mateix nom, presidida per una torre de defensa del segle XVIII. Una passera de fusta ens ajudarà a salvar la petita zona humida que hi ha darrere la platja per agafar el camí que, vorejant una zona militar i salvant un desnivell força pronunciat que ens ofereix molt bones vistes d’aquest tram de costa, ens condueix al macar de Binillautí. 

Des d’aquesta cala el camí s’endinsa cap a l’interior fins a trobar la carretera des Grau, que haurem d’agafar a mà dreta durant gairebé 1 km, fins a arribar al final de l’etapa, just a l’entrada de l’albufera des Grau.

Distància: 10 km • Dificultat: Mitjana • Temps estimat a peu: 3 h

L’entorn

El recorregut d’aquest tram del camí de Cavalls és una bona mostra del paisatge costaner castigat per la tramuntana. És així especialment entre sa Mesquida i el macar de Binillautí, on la vegetació és baixa i dispersa, amb una destacada comunitat de socarrells, plantes endèmiques, espinoses, compactes i de forma semiesfèrica. La part final del recorregut, en canvi, s’endinsa per una zona de terres de cultiu amb ullastrars dispersos. Val la pena destacar la platja de sa Mesquida, per la vegetació dunar i la zona humida que es forma a l’hivern darrere seu amb vegetació resistent a la salinitat, com ara els tamarells o les salicòrnies.

No t’ho perdis

• Torre de sa Mesquida: Torre de defensa construïda pels anglesos l’any 1799, durant la seva tercera dominació (1798-1802).
• Parc natural de s’Albufera des Grau: El recorregut d’aquesta etapa acaba just a l’entrada de l’albufera des Grau, llacuna que dóna nom a l’únic parc natural de Menorca, espai ineludible per als amants de l’observació d’ocells i la natura. El parc disposa de diferents itineraris i d’un centre d’informació. Tel: 971 17 77 05 / 609 601 249.
• Es Grau: Nucli d’estiueig emmarcat per l’albufera, la platja des Grau i l’illa d’en Colom. Punt de partida d’interessants passejades pel parc natural de s’Albufera des Grau, tant a peu com en caiac.


DE MAÓ A MESQUIDA I ES GRAU: LA NOVATADA

Notes de Viatge (22 de maig). Partida de Palma a les 8 del matí.

Sortida de Palma

Observo la badia de Palma lliscant sota els primers raigs de sol; un aire  encara blau la desvetlla, sota El castell de Bellver, al fons, que la presideix encès. El paisatge s’allunya del vaixell entre llums encara humides. Tinc temps per pensar, agraït, el dia d’ahir passat a Banyalbufar amb na M. Antònia i na Magda. Em van regalar el dia oferint-me una passejada per la Palma àrab i jueva, amb visita inclosa a la Seu, per anar fins a la font de la Menta. Un racó recollit i fresc amagat en una de les obagues de la carretera de Banyalbufar, a la costa oest de Mallorca. Un lloc on la llum s’escola en gotes per entre les branques dels arbres i la recull una bassa que dóna el nom al lloc pel color verd brillant que guarda. M’evoca tardes d'estiu perdudes meitat jugant i meitat badant. Hi ha un punt de retrobament entre ancestres en l’afecte que tinc a 'ses nines mallorquines', tot i que no ve de massa enllà. Mirades comuns, país, llengua, vivències, tarannà...

Arribada a Maó

Curiosament avui també fa 30 anys i un dia que vaig fer aquest mateix trajecte, Palma-Maó, amb la Rosa i el Moya; durant una gira de teatre per Eivissa, Mallorca i Menorca. Viatjàrem de nit i guardo viva l'emoció en entrar al port de Maó amb les notes de 'All You Need Is Love' als altaveus del vaixell i nosaltres dos a la proa del vaixell. Aquestes són les fotudes coses que queden enregistrades. Sé que sóc un sentimental, però bé, Philipp Marlowe també se’n queixava i tampoc no hi podia fer res. Ens abraçàrem emocionats, o potser il·lusionats, ja que poc abans de partir cap a les Illes havíem tingut una de les nostres ‘discussions estratègiques'.

Hora de dinar'

Quan he arribat a Sa Mesquida he dinat a l'únic bar que hi ha. La primera bona notícia és que segueixen sense televisió. La segona, que s'hi segueix menjant de puta mare. Cuina casolana, i de bona qualitat. (Nota a posteriori) El 18 de juny, quasi un mes més tard, ja en temporada d'estiu, la cosa decau bastant tant pel que fa a la qualitat com als preus. En fi... pecat estacional?

Després d’una primera caminada de tanteig, tota per asfalt, agraeixo el menjador petit i silenciós, aturat en la penombra. M'acompanya una suau música de salsa de fons que casa perfectament amb la cortina que voleia prop de la meva orella. Al carrer la llum blanca enlluerna. A la barra una parella d'anglesos, lluny de la primera volada; Els dos beuen en sengles copes de vi, guarden silenci i tenen la mirada perduda, asseguts d’esquena a la finestra i de cara a les ampolles. No seran les últimes. Em disposo a menjar el bistec amb patates de pinta immillorable. Potser no tot està perdut, encara. 
Després de dinar, el camí se m'ha fet dur, sobretot per la costa que hi ha just en sortir de Mesquida; m’ha deixat exhaust i ha evidenciat la desproporció de la motxilla.

Coratge!

Arribant al darrer tram, quan ja s’agafa la carretera que porta a Es Grau, em creuo amb una parella jove que m’ha avançat ja fa estona i que ara tornen cap a sa Mesquida. Ens saludem de nou i creuem quatre frases, més que res per descansar plegats. En acomiadar-nos, m’han desitjat sort, i quan ja ens havíem separat uns metres, la noia s’ha girat i m’ha cridat, Coratge!

El necessitaré, Gràcies!. És el que li he respost i n’estic segur que hi hauré de recórrer més d’una vegada. Per sort he arribat viu a es Grau. Una parella de nuvis, fa les fotos a la platja, dalt d'un cavall. Com era d'esperar, han acabat, vestits i tot, a l'aigua de la badia d'es Grau. Coses del Camí de Cavalls, suposo. 
Publica un comentari a l'entrada