Camí, a peu, al voltant d'una illa

Google translator

A T E N C I Ó ! ! !

Tanqueu totes les barreres que trobeu al vostre pas. Són per controlar el bestiar.

CIUTADELLA: RETROBAMENT



Notes de Viatge (25 de maig)





per veure més fotos d'aquest dia, clica aquí

Realment ahir va ser un dia dur per als meus genolls; el dolor m'ha obligat a replantejar-me la travessa pel nord de l'Illa i he pres la decisió d'eliminar les rutes que em semblen més complicades. De Binimel·là als Alocs i a Pilar, com que ho conec de fa uns anys, ho evitaré  doncs és una ruta dura i difícil. Per cert, una altra xafarderia:  un grup que anaven a cavall van intentar fer el tram d'Alocs a Pilar i un dels cavalls va perdre peu i es va despenyar; sort que el genet havia baixat poc abans, en notar les pors i dubtes de l’animal. Poca conya amb el nord.


M'he quedat a les portes de fer el tram de Favàritx a s'Arenal d’en Castell. Aquest tram i el que arriba fins a Fornells i Tirant potser els podrem intentar amb la Marta, i si no, quedaran per a una altra ocasió...  Si es dóna.

Vist el pa que s'hi dóna, un cop hagi descansat un parell de dies a ses Persianes, recomençaré pel sud, que probablement seran trams més fàcils. Més descansat i de tornada de Maó, quan acabi el sud, potser serà el moment de pensar en els trams de Pilar o Algaiarens a Ciutadella o a Morell.

Demà, descansat i amb les cremes antiinflamatòries agenciades, aniré amb bus fins a Son Xoriguer per estalviar-me la part més edificada. Amb tot, la injecció de moral que ha significat Ciutadella i l'alegria que he compartit amb el personal de ses Persianes en retrobar-nos m’ha omplert de coratge. Ses Persianes es manté com un local on la llengua que impera, pràcticament en exclusiva,de manera natural, és el català i on la meva variant barcelonina hi canta bastant, però què hi farem! Segueixen servint  taronjades, naturals també, i permetent que es vagi a comprar l’ensaïmada al forn del davant, cosa que em tranquil·litza.


La llum de primera hora a Ciutadella conserva el perfum de frescor que em va impressionar aquell matí, a la casa on llogàvem una habitació amb en Norbert; les persianes de l'única finestra que dona al carreró que mena a ses Escales eren obertes i des de baixamar arribava una frescor humida que em transportà a Sant Pere quan les veïnes de bon matí i galleda en mà, escombraven i  regaven la seva part de carrer. Acluco les parpelles i em sembla sentir les veus animades de la Lola, l’Angeleta, la Loreto o la dona de cal Carreter.

He aprofitat per fer bugada. En aquest cas sí que ha estat còmode trobar un d’aquests espais on pots disposar de rentadores i assecadores per pocs euros. A punt i amb tota la roba neta de nou!

Mentre la rentadora feia el seu fet, m’he arribat tot  passejant fins a sa Caleta; m'he aturat a la terrassa on vàrem compartir una tarda de domino amb la Rosa, en Ramón del Bar Almirall i la Marta. El tram que hi ha fis la torre de Sant Nicolau, avui passeig Marítim, era un descampat  més  a l'oest del carrer Degollador. Ara està ben urbanitzat i és molt agradable passejar-hi a s'horabaixa per aturar-se a fer un gin en qualsevol terrassa. De fet és el primer gin a Ciutadella d’enguany. Aixeco el got en direcció al sol del crepuscle i brindo per un munt de persones que m’han acompanyat a Ciutadella. M’agradaria tenir moments per recordar tothom. La placidesa que envolta la posta a Ciutadella me’ls apropa i el gin facilita que l’emoció aflori. No sé fins a quin punt aquest viatge podrà esdevenir una recerca del temps perdut, però el contrast de la llum intensa del sol del capvespre i l'ombra que s’allarga en l'empedrat mut dels carrers, m'evoca complicitats. Certament, a Ciutadella s’hi amaguen bona part dels meus afectes.


Publica un comentari a l'entrada