Camí, a peu, al voltant d'una illa

Google translator

A T E N C I Ó ! ! !

Tanqueu totes les barreres que trobeu al vostre pas. Són per controlar el bestiar.

DE SANT TOMÀS A SON BOU



L’etapa
Aquest tram del camí de Cavalls comença a l’extrem de ponent de la platja de Sant Adeodat. Recorre les dues platges de la urbanització de Sant Tomàs per un passeig molt agradable entre la zona dunar i la urbanitzada. Aquest primer tram de l’excursió també es pot fer per la platja. Deixem Sant Tomàs pujant una costa rocosa que ens durà fins a Atalis, seguint la línia de la costa i vorejant els camps fèrtils d’aquesta zona. Un cop travessat el pont per salvar la desembocadura canalitzada del torrent de sa Vall o Son Boter, el camí entra terra endins contornejant la zona humida de Son Bou, amb una vegetació que es va transformant a mesura que anem entrant dins el barranc. Gràcies a una passera feta amb blocs de marès, travessem el torrent en el punt on s’acaba la zona humida i comença el barranc pròpiament dit. Seguim vorejant el prat de Son Bou per un camí poblat de pins i ullastres fins a Son Benet. Després de caminar entre camps i pastures i passar el pont que salva el torrent del barranc des Bec, arribarem a la urbanització de Son Bou. L’etapa recorre tota la urbanització fins al final, on trobarem el pàrquing d’entrada a Son Bou, on acaba l’etapa. Si ens plantegem l’etapa com una excursió d’anada i tornada, ens podem estalviar aquest últim tram urbà, sense gaire interès, deixant el vehicle a l’altra punta de la urbanització, just on comença el sender.

Distància: 6,4 km • Dificultat: Fàcil • Temps estimat a peu: 2 h 15 min

L’entorn
El recorregut d’aquest tram del camí de Cavalls és pla i poc accidentat, i mai assoleix gaire alçada. Tot i així, passa per hàbitats prou diferents com ara zones urbanes, barrancs interiors, costa baixa rocosa, dunes litorals, camps i pastures, o la zona humida de Son Bou. Aquesta maresma litoral, alimentada d’aigua pels dos torrents que travessa l’etapa, està separada del mar pel braç d’arena que formen els tres quilòmetres de la platja i la zona dunar de Son Bou. La vegetació predominant de la zona humida està constituïda per canyís i bova, i tot el conjunt fa que sigui un punt calent de biodiversitat, especialment a l’hivern, on es concentren nombroses espècies d’aus aquàtiques.

No t’ho perdis
• Zona humida de Son Bou: També coneguda com l’albufera de ses Canessies, és una de les principals zones humides de Menorca. Ineludible per als aficionats a l’observació d’ocells i a la natura en general. Consulteu altres zones interessants per a observar ocells a Menorca.

• Basílica paleocristiana de Son Bou: Restes d’una basílica de planta rectangular i tres naus separades per pilars que s’estima que va ser construïda al segle V. Es troba a l’extrem oriental de la platja de Son Bou, a pocs metres del mar.

• Torre d’en Galmés: Un dels poblats talaiòtics més grans de les Balears, que es troba entre Son Bou i Alaior, a uns 5 km d’aquesta població. Més informació sobre el poblat talaiòtic de Torre d’en Galmés.


DE SANT TOMÀS A SON BOU: LA NOVETAT


Notes de Viatge (2 de juny)



Avui, cercant un lloc on dormir apartat del mar per evitar tot el possible la humitat, he avançat fins a uns quatre quilòmetres de Cala'n Porter, o sigui que he fet una bona part del següent tram. Realment és un dels trams més plaents que he recorregut, cosa que ha afavorit el recuperar algunes de les primeres sensacions que recordo de l'illa.

Va ocórrer al camí que mena a Turqueta des de Sant Joan de Missa, aleshores encara sense asfaltar. Viatjàvem amb una Impala, la Rosa, el seu fill David de quatre anys i jo; els darrers quilòmetres, el camí s'enfonsa cap un barranc de manera que, en avançar, el firmament es va empetitint més amunt dels penya-segats coberts de pins. L’ombra de l’obaga, quan tot just s’inicia la baixada suau, permet descansar els ulls d’un sol que enlluerna, i s'obre un paisatge verge, ple de detalls. A mà dreta, un lloc, sa Casa Vermella, que als mapes consta com a Mallaui.


En arribar a aquest punt vaig aturar la moto i el motor. De cop i volta el silenci es va fer evident precisament per la varietat de sons provinents de totes bandes. El cant intermitent dels ocells, la guitza constant de les cigales o el volar esporàdic d’una mosca invisible subratllaven un silenci que ens corprengué, a la Rosa i a mi, i ens deixà sense paraules una bona estona, submergits en la grandesa del paisatge; sol matiner, vent suau entre les roques i els pins,  i l'olor salobre remuntant la vall, com un corrent que fluís al revés. Extasiat, vaig percebre com si l'Illa s'apoderés d'una sensibilitat que no coneixia i jo sentis els batecs sota les meves primeres avarques; el murmuri d’un 'aire estrany mormolava un contracte de fidelitat que mai no he trencat.
-           Què passa?
La criatura de quatre anys, aliena a la transmutació del personal, reclamava la platja promesa.

En les incomptables ocasions en què he tornat a l’Illa, poques vegades m’havia retrobat amb la intensitat d’aquella primera descoberta del silenci de Menorca. I Avui, ara i aquí, rodejat de ginebrons i ullastres, a recer  del sol i badant sota un cel tacat de cotó fluix, torno a gaudir d’aquell vell privilegi en un retrobament commovedor Aquesta sí, aquesta és la Menorca a qui em vaig declarar. 



Finalment trobo un bon lloc on passar la nit. El sol comença a declinar fent més llarga l’ombra de les coses. Avui que els genolls em fan menys mal i per com ha estat el dia, la nit hauria de ser perfecte. O quasi.

 


Publica un comentari a l'entrada