Camí, a peu, al voltant d'una illa

Google translator

A T E N C I Ó ! ! !

Tanqueu totes les barreres que trobeu al vostre pas. Són per controlar el bestiar.

ES MERCADAL: PARADA I FONDA



Notes de Viatge · 29 de Maig

De bon matí he esmorzat a ca la Jeny, i he sortit a passejar per la carretera del Camí de Tramuntana. M’estic arrecerat de la mica de tramuntana en un caminet que es perd entre ondulacions del terreny i camps de cultiu; escolto els pardals; no sé de quina classe d'ocells es tracta, però a Menorca, tots els ocells petits són pardals. Almenys així m'ho contà el meu veí de taula d'ahir a Sant Tomàs.

Dels pardals, o dels ocells, passàrem als noms de lloc.

“A Menorca tenim molts topònims” -s’arrencà quan li ho vaig preguntar- “especialment noms de llocs, que van precedits per la partícula SON. Aquesta forma és la contracció de "çò (açò) d'en" i ve a ser un demostratiu indicatiu de propietat; per tant, el nom que segueix és el d'una persona, normalment el pagès que tenia el domini útil del lloc (Son Camps, Son Morell, Son Vives, Son Olivar). La majoria de llocs antics que tenen un nom que comença per 'son' corresponen a assentaments del període immediatament posterior a la conquesta catalana; però en molts casos el nom de persona ha anat canviant en funció dels canvis de persones o famílies que han ocupat el lloc. Quan el nom de persona és femení, la partícula SON canvia per SO NA ("çò de na" ); So na Rossa, So na Caçana, So na Marineta, So na Parets són llocs femenins que tenim.”

També em contà que el 1713, quan l'illa passà a mans de l'Imperi Britànic a causa del tractat d’Utrecht, en algunes poblacions com Alaior hi va haver revoltes en contra de la primera decisió política empresa pels britànics:  retirar la Inquisició del Sant Ofici. D'altra banda és prou conegut i d’agrair als anglesos que, sota la seva dominació, la llengua fos respectada com a llengua de transmissió oficial i vehicular a l'escola. Segur que és un dels factors clau que ha ajudat a mantenir el català gràcies a  l’estalvi de quasi 100 anys de persecució castellana. És destacable que són pocs els autors catalans del S.VIII contràriament al que passa a Menorca.

Joan Ramis i Ramis (1746-1819)
Joan Roca i Vinent (1747-1826)
Pere Ramis i Ramis (1748-1816)
Gaspar Pons i Cardona (1748-1826)
Joan Soler i Sans (1754-1809)
Josep Sanxo i Sanxo (1776-1847)
David Cause (Francès)



Realment aquests dies a Menorca van traient la pols a nocions quasi oblidades, com el fet de ‘deambular’ que tant m'atreia de “Las Aventuras de Guillermo”. El concepte de vagarejar amb la ment en blanc i els sentits alerta, a l'espera de qualsevol cosa fantàstica que pugui esdevenir, o encara millor: succeir-te. Ara mateix em trobo fent un ginet i una cervesa a ca'n Bep, a la plaça d'es Mercadal.


Publica un comentari a l'entrada