Camí, a peu, al voltant d'una illa

Google translator

A T E N C I Ó ! ! !

Tanqueu totes les barreres que trobeu al vostre pas. Són per controlar el bestiar.

DE CALA EN PORTER A BINISAFÚLLER


L’itinerari
Aquesta etapa del camí de Cavalls parteix del fons de la platja de cala en Porter i travessa la urbanització que l’acompanya. Un cop passada la zona urbana, el sender ens condueix fins al fons del barranc de Calescoves, travessant-lo molt a prop de la cala, per continuar pujant per les ombres del barranc, molt agraïdes els mesos d’estiu. Deixant enrere Calescoves, caminarem prop d’1 h per una zona de cultius i pastures per tornar a baixar, aquest cop, cap al fons del barranc de cala es Canutells. Tot i ser més petit, també té la seva zona humida associada a la desembocadura, on destaca un petit bosc d’oms. Sortint del barranc, trobarem una zona de pícnic amb una bona ombra entre pins i ullastres, que ens pot anar molt bé per fer una aturada. A partir d’aquest punt i després de travessar la urbanització des Canutells, ens esperen 1,750 km d’asfalt. Així, abandonem la zona de barrancs de la costa sud per entrar a la zona de la costa est, on domina el típic paisatge en mosaic menorquí, alternant conreus, pastures i ròdols d’ullastrar. Durant 15 min travessarem els camps vora el lloc de s’Argossam, i després, la carretera de Binidalí. Un camí flanquejat per paret seca ens conduirà per una zona de cases disseminades i ens portarà fins al barranc de Biniparratx. Finalment, després de travessar la carretera de Biniparratx, arribarem a la fi de l’etapa, a uns 500 m de la platja de Binissafúller.

Distància: 11,8 km • Dificultat: Fàcil • Temps estimat a peu: 4 h

L’entorn
Durant aquest tram del camí de Cavalls, tot i anar seguint la línia de la costa, pràcticament no veurem el mar, excepte a es Canutells i a Calescoves (si ens hi acostem). En aquesta etapa caminarem pels darrers barrancs de la costa sud per passar al terreny més pla de la costa de llevant. L’itinerari parteix a tocar de la zona humida de la desembocadura del barranc de cala en Porter, per després anar trobant el barranc de Calescoves, el des Canutells i el de Biniparratx. Això ens permetrà anar alternant el paisatge ombrívol, fresc i humit dels barrancs amb el típic paisatge rural de Menorca, dominat pel mosaic de pastures, conreu i taques d’ullastrar. Cal destacar negativament el tram d’1,750 km d’asfalt després des Canutells i el fet que haurem de travessar dues urbanitzacions (cala en Porter i Es Canutells).

No t’ho perdis
• Zona humida de cala en Porter: Petit aiguamoll format per la desembocadura del torrent del mateix nom on podrem gaudir de la nombrosa fauna que habita entre la balca (bova) i el canyís.
• Calescoves: Doble cala molt tancada i arredossada que convida al bany. A l’estiu acostuma a haver-hi força embarcacions fondejades. A les parets dels penya-segats que la formen hi trobem la necròpolis més important de Menorca, juntament amb la necròplois de cala Morell. Les coves artificials d’aquesta necròpolis varen haver de ser tapiades pel mal ús que en feien alguns estiuejants.

DE CALA EN PORTER A BINISAFÚLLER: A PLENO SOL

Notes de Viatge (3 de juny)


Esmorzo rodejat de guiris en un Snack dels habituals en una zona turística com la urbanització de cala en Porter. Penso en Castelldefels i fins i tot en un lloc com aquest, hi predomina la calma. Malgrat els prejudicis, ha resultat cert que el bar Pipo’s , és un lloc prou bo com per esmorzar i quedar-ne satisfet. No ens enganye, és un Frankfurt;  però ben entès i amb una carta completíssima. Me l’ha recomanat una menorquina rossa i simpàtica quanli he preguntat per confirmar la inormació.

- És l’únic negoci d'uns menorquins, m’ha dit així, per lo bajini, tot i que érem sols ella i jo en la immensitat del súper.

Realment el dia ha començat be. Una llum esplèndida i la baixada a primeríssima hora i per la part ombrívola del barranc de Cala en Porter, ha estat una experiència refrescant, plena d’energia i que m’anima a acabar la ruta del Sud, ara que ja falta ben poc. Em ve al cap la parella que practicava senderisme el primer dia i que em vaig creuar a pocs quilòmetres d’es Grau. Coratge!  em va dir en acomiadar-nos. Coratge. I quanta raó que  tenia! No sé qui ets ni si mai ens tornarem a creuar, però, siguis on siguis, gràcies. Quasi m’emociono. Deu ser la cervesa presa tant d’hora.



Fa ja un parell d’hores que camino i bona part del camí és a sol obert, sense ombres apreciables. De tant en tant creuo algun bosquet baix, però suficient per descansar-hi uns moments que agraeixo. Faig un glop fins que em baixa una mica la calor i reprenc el camí la remor d'una calor que sembla sorgir del terra. Per a més inri, m’ha quedat l’ampolla d’aigua mal tancada i he perdut quasi tot el líquid. Només em  queda un cul d’aigua calenta i un parell d’hores ben bones per davant. Aquests dos dies darrers han estat fatals per l’aigua. Decideixo acabar-me-la i esperar creuar alguna de les urbanitzacions que em separen de Binisafúller, es Canutells o Biniparratx. De moment el que creuo són els dits.

He decidit asseure’m una estona i estirar-me sobre l’estera a deixar passar les hores calentes del migdia. Bado protegit per l’ombra d’un ullastre i d’un pilot de llenya. M’encalma un vent suau, i, mig endormiscat dono voltes a la diferència entre realitat i ficció.


Ja ho veus, em dic estirat enmig d’un ‘no mans land’, n’estic segur que el viatge, les estones sota les estrelles, les hores i hores caminant, es corresponen amb mi? En planejar el viatge, pensava que potser uns dies a Menorca m’allunyarien de la “realitat”; ben al contrari, la realitat, poc a poc, ha minat d’alguna manera la meva relació amb l’illa i sento com me n’allunya. No sé fins a quin punt només he fet de viatger sense arribar a ser paisatge. O bé volent ésser paisatge, l’he confós amb la realitat. No obstant l’estimo com a una amant que sempre et mostra nous secrets. Sona Time Lapse de Michael Nyman al meu mp3. Tot es barreja. Menorca, Nyman, el mal de genolls, s’entortolliguen com en un somni fins al final de tot. Així que cloc els ulls i em deixo  vèncer per la son. Ni fet a mida!

He decidit asseure’m una estona i estirar-me sobre l’estera a deixar passar les hores calentes del migdia. Bado protegit per l’ombra d’un ullastre i d’un pilot de llenya. M’encalma un vent suau, i, mig endormiscat dono voltes a la diferència entre realitat i ficció.

Ja ho veus, em dic estirat enmig d’un ‘no mans land’, n’estic segur que el viatge, les estones sota les estrelles, les hores i hores caminant, es corresponen amb mi? En planejar el viatge, pensava que potser uns dies a Menorca m’allunyarien de la “realitat”; ben al contrari, la realitat, poc a poc, ha minat d’alguna manera la meva relació amb l’illa i sento com me n’allunya. No sé fins a quin punt només he fet de viatger sense arribar a ser paisatge. O bé volent ésser paisatge, l’he confós amb la realitat. No obstant l’estimo com a una amant que sempre et mostra nous secrets. Sona Time Lapse de Michael Nyman al meu mp3. Tot es barreja. Menorca, Nyman, el mal de genolls, s’entortolliguen com en un somni fins al final de tot. Així que cloc els ulls i em deixo  vèncer per la son. Ni fet a mida!


Escric esgotat a la parada del bus, a Maó. He arribat a Binisafúller fos. No hi ha bus per anar a Maó i m’he desmoralitzant tant a la cara del bo home a qui he preguntat, que se m’ha ofert a dur-me fins la parada de Sant Lluís.

-          Le debes un favor a otro que te encuentres por ahí, m’ha dit quan li ho he agraït.

No passen els minuts i vull arribar a ca la Jeny,a Mercadal, i posar-me a viure sota la dutxa. Agafaré forces i demà passat completaré les rutes del sud fent el tram de Punta Prima a Cala de Sant Esteve, ja a l’entrada del port de Maó. 

 

Publica un comentari a l'entrada