Camí, a peu, al voltant d'una illa

Google translator

A T E N C I Ó ! ! !

Tanqueu totes les barreres que trobeu al vostre pas. Són per controlar el bestiar.

DE PUNTA PRIMA A CALA DE SANT ESTEVE


L’etapa

Aquesta etapa del camí de Cavalls etapa parteix de la urbanització de punta Prima, a l’extrem nord de la platja. El camí transcorre arran de costa per una zona de marina baixa, deixant enrere la presència de l’illa de l’Aire i el seu far imponent. Després de passar per unes antigues salines en desús, el camí ens porta fins a la torre de defensa d’Alcalfar. El sender baixa fins a la platja del nucli urbà del mateix nom, que haurem de travessar per retrobar el camí, després de creuar la carretera que porta a aquesta població. A partir d’aquí, abandonem la línia de la costa i, després de travessar una altra carretera, en aquest cas la de la urbanització de s’Algar, ens dirigim cap al barranc de Rafalet. Deixem aquest barranc frondós pujant cap a una zona de pastures fins a l’entrada del lloc de Son Vilar, per agafar un camí que ens porta fins a cala Sant Esteve. Després de vorejar aquesta cala cap a l’interior, caminant per un breu tram d’asfalt, es recupera el sender per un camí empedrat que puja fins al final de la etapa, el pàrquing de cala Sant Esteve – fort Marlborough.

Aquest tram del camí de Cavalls transcorre primer per un tram pla seguint la mateixa línia de costa. Es camina per una zona rocosa de marina baixa dominada pel llentiscle (mata) i les savines fins a l’alçada de la torre de defensa d’Alcalfar, ubicada dalt d’un penya-segat amb bones perspectives de la zona. Després de passar el petit nucli d’estiueig d’Alcalfar, el camí s’endinsa a l’alzinar de cala Rafalet, un canvi radical en el paisatge, on val la pena aturar-se i recórrer el barranc fins a la seva desembocadura al mar. A partir d’aquest punt i abandonant el barranc, el camí travessa una zona de pastures i petits ròdols d’ullastres on acostuma a haver-hi ramats de bens. És important tancar totes les barreres que trobem al nostre pas, ja que són essencials per regular el bestiar i que no s’escapi. El camí segueix flanquejat per paret seca i passa pels llocs de Son Vidal i Sant Joan de Binissaida. Tot seguit, baixa per un barrancó poblat d’ullastres que arriba a cala Sant Esteve.

Distància: 7,3 km • Dificultat: Fàcil • Temps estimat a peu: 2 h 40 min

L’entorn

No t’ho perdis

• Barranc de Rafalet: Poblat per un alzinar ombrívol ideal per fer una aturada. Deixant el camí de Cavalls i seguint barranc avall, arribarem, en pocs minuts, a la minúscula cala de la seva desembocadura.
• Torre d’Alclafar: Just abans d’arribar a Alcalfar, trobarem la torre de defensa del mateix nom. Fou construïda pels espanyols després de la seva conquesta de l’any 1782.
• Illa de l’Aire: Durant la primera part del recorregut anirem deixant enrere l’illa de l’Aire i el seu far. Aquest illot conserva una interessant biodiversitat amb un alt valor ecològic. N’és un bon exemple el fet que allotja la població més densa de sargantana balear Podarcis lilfordi de Menorca.
• Torre dels Penjats: L’itinerari no hi passa i pràcticament no la veurem si no és que ens desviem per un petit sender que hi porta just abans de baixar cap a la cala Sant Esteve.
• Fort Malborought: Fortificació excavada al subsòl rocós construïda pels anglesos entre 1710 i 1726 per defensar el castell de Sant Felip. Obert al públic.
Llocs d’interès propers
• Castell de Sant Felip: Restes del que va ser una de les fortificacions més importants a la Mediterrània. Construït pels espanyols a partir de l’any 1555 i ampliat pels anglesos durant la seva primera dominació (1708-1756). Carles III, després de conquerir Menorca l’any 1782, ordenà destruir-lo. Obert al públic.

DE PUNTA PRIMA A CALA DE SANT ESTEVE: ESGOTAT

Notes de Viatge (5 de juny)

Estic de ple en la darrera etapa dels trams del Sud. M’he saltat el tram de Binibèquer a Punta Prima ja que és un continu de urbanitzacions; de fet el tram d’avui també passa en gran part pel mig de petits pobles d’estiu com Alcaufar, o Alcalfar, que encara no he tret l'entrellat de quin és el nom correcte ja que l’he vist d’ambdues formes depenent de la font.


Curiosament el darrer tram serà l’únic que he fet sense aigua. A Punta Prima ha estat impossible de trobar una ampolla de litre i mig. Clar que només hi havia els bars oberts quan hi he passat, doncs els súpers encara no havien aixecat les persianes Al final, esgotat, assedegat i adolorits els genolls,m’he aturat en una esplanada, prop de la carretera a Sant Lluís, per veure passar el ferry amb el que vaig arribar fa exactament dues setmanes; se m’ha acostat un home gran, m'ha dit que era de Ferreries, i s’ha interessat pel meu estat. De fet jo simplement badava.Hi havia una caravana amb una de les portes entreobertes i sense senyals d’haver-hi ningú. L’estranyesa compartida ha estat el motiu que arrenquéssim la conversa.

En veure la motxilla al terra i jo assegut al seu costat, s’ha pensat que havia pres mal. Ell és un caminador, m’ha dit, i ja havia anat a peu de Barcelona a Roma. Enguany havia intentat anar a peu fins a Jerusalem però a la costa Croata va haver d’abandonar ja que es va lesionar un genoll (Collons de genolls!) i va haver d’agafar un vol d’Split a Barcelona, abandonant l’aventura. Ho tornarà a intentar, però. Hem estat parlant una estona dels trams del Camí de Cavalls i ha reafirmat la meva opinió que aquest es ven com un destí turístic quasi familiar, per fer a peu, en bicicleta o a cavall, procurant dissimular-ne algunes dificultats. Quan m’ha insistit si realment necessitava res, li he confessat el problema que tenia amb l’aigua. Previsor, l’home, s’ha arribat al cotxe que tenia una mica més enllà i n’ha tronat amb una ampolla d’aigua gran. I fresca, fantàstic! Tornen les paraules de na Consol:

        - Aquesta Illa t’acull, Quico; i hi ha persones a qui rebutja. A tu t’acull.


Cansat he caminat fins a Sant Lluís arrossegant els peus i no podent amb l’ànima, com em sentia a la tornada de les excursions amb els llobatons, i tornar a casa pels carrers de Barcelona esdevenia un calvari. El bus m’ha portat fins a Maó. És diumenge i tot està tancat. Només hi ha obert un bar just sortint de l’estació on m’he demanat una tapa per dinar. Fa una calor intensíssima que no convida a sortir al carrer.



Publica un comentari a l'entrada