Camí, a peu, al voltant d'una illa

Google translator

A T E N C I Ó ! ! !

Tanqueu totes les barreres que trobeu al vostre pas. Són per controlar el bestiar.

DE SANT TOMÀS A SON BOU



L’etapa
Aquest tram del camí de Cavalls comença a l’extrem de ponent de la platja de Sant Adeodat. Recorre les dues platges de la urbanització de Sant Tomàs per un passeig molt agradable entre la zona dunar i la urbanitzada. Aquest primer tram de l’excursió també es pot fer per la platja. Deixem Sant Tomàs pujant una costa rocosa que ens durà fins a Atalis, seguint la línia de la costa i vorejant els camps fèrtils d’aquesta zona. Un cop travessat el pont per salvar la desembocadura canalitzada del torrent de sa Vall o Son Boter, el camí entra terra endins contornejant la zona humida de Son Bou, amb una vegetació que es va transformant a mesura que anem entrant dins el barranc. Gràcies a una passera feta amb blocs de marès, travessem el torrent en el punt on s’acaba la zona humida i comença el barranc pròpiament dit. Seguim vorejant el prat de Son Bou per un camí poblat de pins i ullastres fins a Son Benet. Després de caminar entre camps i pastures i passar el pont que salva el torrent del barranc des Bec, arribarem a la urbanització de Son Bou. L’etapa recorre tota la urbanització fins al final, on trobarem el pàrquing d’entrada a Son Bou, on acaba l’etapa. Si ens plantegem l’etapa com una excursió d’anada i tornada, ens podem estalviar aquest últim tram urbà, sense gaire interès, deixant el vehicle a l’altra punta de la urbanització, just on comença el sender.

Distància: 6,4 km • Dificultat: Fàcil • Temps estimat a peu: 2 h 15 min

L’entorn
El recorregut d’aquest tram del camí de Cavalls és pla i poc accidentat, i mai assoleix gaire alçada. Tot i així, passa per hàbitats prou diferents com ara zones urbanes, barrancs interiors, costa baixa rocosa, dunes litorals, camps i pastures, o la zona humida de Son Bou. Aquesta maresma litoral, alimentada d’aigua pels dos torrents que travessa l’etapa, està separada del mar pel braç d’arena que formen els tres quilòmetres de la platja i la zona dunar de Son Bou. La vegetació predominant de la zona humida està constituïda per canyís i bova, i tot el conjunt fa que sigui un punt calent de biodiversitat, especialment a l’hivern, on es concentren nombroses espècies d’aus aquàtiques.

No t’ho perdis
• Zona humida de Son Bou: També coneguda com l’albufera de ses Canessies, és una de les principals zones humides de Menorca. Ineludible per als aficionats a l’observació d’ocells i a la natura en general. Consulteu altres zones interessants per a observar ocells a Menorca.

• Basílica paleocristiana de Son Bou: Restes d’una basílica de planta rectangular i tres naus separades per pilars que s’estima que va ser construïda al segle V. Es troba a l’extrem oriental de la platja de Son Bou, a pocs metres del mar.

• Torre d’en Galmés: Un dels poblats talaiòtics més grans de les Balears, que es troba entre Son Bou i Alaior, a uns 5 km d’aquesta població. Més informació sobre el poblat talaiòtic de Torre d’en Galmés.


DE SANT TOMÀS A SON BOU: LA NOVETAT

Notes de Viatge (2 de juny)



Avui, cercant un lloc on dormir més apartat del mar per reduir la humitat, he avançat fins a uns quatre quilòmetre sde Cala'n Porter, o sigui una bona part del següent tram. Realment és un dels trams més plaents dels que he fet fins ara; m'ha servit per recuperar algunes de les primeres sensacions que recordo de Menorca.

Va ser l'any 1979 al camí cap a Turqueta des de Sant Joan de Missa, aleshores encara sense asfalt. Viatjàvem amb una Montesa Impala 250, la Rosa, el seu fill David de quatre anys i jo; en els darrers quilòmetres el camí s'enfonsa cap un barranc de manera que a mida que avances, el cel va quedant més amunt mentre et van rodejant els penya-segats coberts d'un bosc clar d'alzines i pins. Quan tot just comença el camí a fer una lleugera baixada, a mà dreta hi queda un mas que més tard coneixeria com a sa Casa Vermella i que als mapes hi consta com a Mallaui. En arribar a aquest punt vaig frenar la moto tot aturant-ne el motor. De cop i volta el silenci es va fer evident precisament pel cant intermitent dels ocells, la guitza constant de les cigales i el volar esporàdic d’alguna mosca invisible. Un silenci ens corprengué i ens deixà sense paraules una bona estona, submergits en la grandesa del paisatge; ens impregnava d’un sol matiner i d'un vent suau, de roques i l'olor del mar. Extasiat, vaig percebre perfectament com l'Illa s'apoderava d'una sensibilitat estranya que no coneixia abans, permetent-me sentir-la bategar sota les meves primeres avarques mentre els murmuris de l'aire em mormolejaven a cau d’orella un contracte de fidelitat que mai no he trencat.
- Què passa?
La criatura de quatre anys, aliena a la transmutació, reclamava la platja promesa tot trencant un encant que s’ha conservat fins avui mateix.

En les incomptables ocasions en què he tornat a l’Illa, poques vegades m’havia retrobat amb la intensitat d’aquell primer moment de descoberta de la intimitat que més m’atrau de Menorca: el silenci. I avui, aquí, rodejat de ginebrons i ullastres, protegit del sol per un arbust que desconec, i badant en un cel tacat de cotó fluix, torno a gaudir d’aquell vell privilegi en un retrobament que em commou. Aquesta sí, aquesta és la Menorca a qui em vaig declarar. 


El sol comença a declinar fent més llarga l’ombra de les coses. Espero que avui que els genolls em fan menys mal trobi un lloc acollidor on  passar la nit. Per com ha estat el dia, la nit hauria de ser perfecte. O quasi.

 

Publica un comentari a l'entrada