Camí, a peu, al voltant d'una illa

Google translator

A T E N C I Ó ! ! !

Tanqueu totes les barreres que trobeu al vostre pas. Són per controlar el bestiar.

DE SON BOU A CALA'N PORTER


L’etapa
Aquest tram del camí de Cavalls comença a l’extrem de llevant de la platja de Son Bou. Seguint els indicadors, abandonem de seguida l’asfalt per agafar un petit sender que, salvant un desnivell força pronunciat, ens portarà fins a cala Llucalari. Seguint el camí per l’altre costat de la cala, abandonarem el barranc que la forma en un altre tram de pujada. Un cop a dalt, el paisatge dóna pas a ambients més secs, i travessant conreus i pastures esquitxades de llentiscles (mata) i ullastres, arribarem a una petita carretera. L’haurem de seguir a mà esquerra durant uns 10 min fins a recuperar el camí a mà dreta. Després de travessar un pontet de fusta, s’agafa una pista cap a la dreta, deixant enrere la vista llunyana del poblat talaiòtic de Torre d’en Galmés. Al cap de 10 min haurem d’entrar, a mà esquerra, a la finca de Torrenova. Durant ben bé 15 min anirem baixant suaument fins a arribar al barranc de cala en Porter. A partir d’aquí, el camí segueix entre cultius d’arbres fruiters, resseguint les parets del barranc, fins a la petita zona humida de la desembocadura del torrent que precedeix la platja.

Distància: 8 km • Dificultat: Mitjana • Temps estimat a peu: 3 h

L’entorn
El recorregut d’aquest tram del camí de Cavalls connecta dos barrancs importants de la costa del migjorn menorquí: el barranc de Llucalari, a ponent, i el de cala en Porter, a llevant. Entre els dos barrancs, predomina el típic paisatge agrícola de Menorca, on s’alternen les terres de cultiu i pastura amb extenses zones d’ullastrar. A Llucalari, en canvi, hi trobem una cala molt rocosa i de caràcter molt salvatge, mentre que, al barranc de cala en Porter, hi podem veure com l’ésser humà ha aprofitat aquestes terres protegides de la tramuntana per les parets del barranc, cultivant-hi arbres fruiters. En aquesta etapa, també tindrem l’oportunitat de conèixer dues de les zones humides de la costa sud: la zona humida de Son Bou i la petita zona humida formada per la desembocadura del torrent de cala en Porter.

No t’ho perdis


• Basílica paleocristiana de Son Bou: Restes d’una basílica de planta rectangular i tres naus separades per pilars que s’estima que va ser construïda al segle V. Es troba a l’extrem oriental de la platja de Son Bou, a pocs metres del mar.


• Pacaners de s’Hort Squella: En arribar al barranc de cala en Porter, just abans de passar el torrent per un pont, trobarem els pacaners de s’Hort Squella, catalogats com a arbres singulars pel Govern de les Illes Balears.



• Zona humida de cala en Porter: Petit aiguamoll format per la desembocadura del torrent del mateix nom on podrem gaudir de la diversa fauna que habita entre la balca (bova) i el canyís.

DE SON BOU A CALA'N PORTER: DESCOBRIMENT

Notes de Viatge (2/3 de juny)


M'aturo a seure sota l'ombra d'una roca. El camí ressegueix un desnivell considerable fins una horta de fruiters magnífics; enmig, tres masos ben orientats cap a l'est, al meu davant i enllaçats per uns camins que, des d’on sóc, semblen de pessebre. Fa calor i no bufa ni un bri d‘aire. Penso en el bitllet de tornada per a di 22 de juny. D’ençà que el 22 de maig vaig salpar de Barcelona ja fa 13 dies. Respiro a fons i voldria que no s’acabessin aquest dies. Menorca, m’ha tornat a conquistar tot i que ha deixat clares les condicions. Renunciar a elles comporta renunciar a Menorca, perquè em fa mal assistir al que observo com una degeneració. Cert que la qüestió va més enllà, però, per parc temàtic ja tinc Barcelona o Vilanova o Sitges o... Menorca guarda encara prou racons on aïllar-me, però es necessita temps. Tant temps com per viure-hi. Impensable de totes, totes.

A Sant Pere, en aquests dies de calor, m’arribava amb la bicicleta fins on en dèiem 'la devesa', una vintena de plàtans en un terreny pla a tocar de la riera. Ell lloc era obac i humit ja que el travessava un rec que sumava el seu dringar a la fresca i al joc del vent amb les fulles. Aleshores deixava volar la imaginació, com ara, mentre esperava pacientment que els altres nois de la meva edat tornessin del camp, amb sons pares, o bé del 'repàs d’estudi' de ca la Florentina. Aquestes hores deixades escolar ‘deambulant’ per la imaginació són tant plaents. Com diu en Pidelaserra “Perdo el temps miserablement i el perdria tot el dia, per tornar-lo a recollir”. Com si despertés d'una letargia, comparo i no trobo gaire  diferències; no era això el que cobejava aleshores?


Total: que em trobo en el zenit d’aquesta aventura i ja m’enyoro. Dios! Ezto é un sing viví!. Per postres acabo de fer el darrer glop d’aigua, que, per imprevisió, he de racionar  des d’ahir,. No són ni les vuit del matí i mataria per una cervesa. Decidit! Faré un esmorzar de ‘persona mayor’ a base d’una dosi raonable de colesterol; si trobo un lloc obert a aquesta hora, és clar.

A Sant Pere, en aquests dies de calor, m’arribava amb la bicicleta fins on en dèiem 'la devesa', una vintena de plàtans en un terreny pla a tocar de la riera. Ell lloc era obac i humit doncs el travessava el rec d’una mina que sumava el seu dring a la fresca i a les remors de vent i les fulles. Aleshores deixava volar la imaginació, com ara, mentre esperava pacientment que els altres nois de la meva edat tornessin del camp amb sons pares o bé del 'repàs d’estudi' de ca la Florentina. Aquestes hores deixades escolar ‘deambulant’ amb la imaginació, són tant plaents.Com diu en Pidelaserra “Perdo el temps miserablement i el perdria tot el dia, per tornar-lo a recollir”. Com si despertés d'una letargia, em trobo comparant aquelles tardes llargues amb el que estic vivint aquesta travessa. No trobo massa diferència en la percepció d'intimitat, ni es diferencien massa els en somnis. No era això el que cobejava aleshores?



Acabo de pujar la carretera que , de la cala, em porta de la cala a les primeres cases de Cala en Porter, damunt la roca i m’assec a descansar al banc del bus, en una rotonda deserta. Per fi algú a qui preguntar on es pot esmorzar! M'assegura que al Pipo's s'hi fan els millors esmorzars de l'Illa. No ho sé francament si són els millors, però he pogut optar per un entrepà calent de camot, entre una cinquantena de possibilitats,;  sigui per la gana i la set o bé que el pa està ben torrat i el camot és de primera qualitat, que em quedo més que satisfet.

A sobre el cafè és bo. Per primera vegada em fa una mandra immensa continuar el camí cap a Binisafúller, no obstant ho faig sorprès d’haver-me trobat tant còmodament en un lloc tant encarat al turisme. O bé em faig gran o bé estic abaixant la guàrdia. Potser les dues coses a la vegada, o al revés.


Publica un comentari a l'entrada