TRAM 4: DE S’ARENAL D’EN CASTELL A CALA TIRANT

L’ETAPA

El recorregut d’aquesta etapa del comença a l’extrem de ponent de la urbanització de la platja d’Arenal d’en Castell. Caminant 10 min per un sender arran de penya-segat, connectarem amb la urbanització de Son Parc, que haurem de travessar caminant 20 min més fins a arribar al pàrquing de la platja de Son Saura del Nord. El sender continua vorejant la zona humida de Son Saura del Nord i s’endinsa dins una zona boscosa per la qual caminarem durant aproximadament 1 h, fins al fons de la badia de Fornells. Passarem per la basílica paleocristiana de Cap des Port i per les salines de la Concepció, fins a la carretera de Fornells. Des d’aquest punt fins al final del recorregut, ens esperen 3,5 km d’asfalt per la carretera de Fornells i el vial cap a la urbanització Platges de Fornells, fins a arribar a cala Tirant, el final de l’etapa.

Distància: 10,8 km  • Dificultat: Fàcil • Temps estimat a peu: 3 h

L’ENTORN

El primer tram del recorregut voreja el penya-segat entre les urbanitzacions d’Arenal d’en Castell i de Son Parc, per un sender rocallós, amb vegetació baixa de romaní i xipell. Bona part d’aquesta etapa del camí de Cavalls, però, transcorre per dins un bosc dominat per pins amb un sotabosc on és força abundant l’arboç. Aquest fet facilita la possibilitat de veure la papallona de l’arboç (una de les més grans i espectaculars de Menorca), ja que les seves erugues depenen d’aquesta planta.

NO T’HO PERDIS

• Arenal de Son Saura: Platja urbana associada a la urbanització de Son Parc, amb un gran sistema dunar d’arenes gruixudes i blanques. Si la volem gaudir ens hi haurem d’acostar expressament, ja que l’itinerari no la travessa. Més informació sobre la platja de Son Saura del Nord.
• Zona humida de Son Saura del nord: Zona humida interessant com a punt d’hivernada, descans durant els viatges migratoris i de cria per a moltes espècies d’aus. No està preparada per ser visitada i per poder veure-la ens haurem de desviar del camí. Aquí trobaràs altres punts interessants per anar a observar ocells a Menorca.
• Basílica paleocristiana de Cap des Port: Restes d’una basílica paleocristiana d’entre finals del segle V aC i inicis del segle VI dC, on es pot observar la nau central, una cripta amb forma de creu grega, i un baptisteri amb una pila baptismal en perfecte estat de conservació.
• Torre de Fornells: Torre de defensa construïda pels anglesos l’any 1801, durant la seva tercera dominació (1798-1802). Es troba a la bocana de la badia de Fornells, amb bones vistes al cap de Cavalleria. Més informació sobre la torre de Fornells i la Menorca britànica.

Noms de llocs: Arenal d’en Castell, Na Xeringa, Urbanització Son Parc, Escull d’en Puig, Arenal de Son Saura, Racó des Bosc, Na Vila, Sa Marcega, Camí a Sa Mola, Font des Ports, s’Era, Cala Roja, Llosa d’en Paquet, Punta des Cagalló, Cala Blanca, Camí de s’Albufera, Torrent des cap des Port, Torrent de Binigurdó, ses Salines Noves, Pleta de sa Marina, Carregador de Dalt, Parat de Dalt i de Baix, Tanca des Sibil·lins, Ses Pedreres, Carregador d’Aprop, Ses Casetes Noves, s’Almudaina, Cala Teulera, Ses Salines Velles, Es Sec, Es Popet, Platja Redona, Es Pujolet, s’Estacada, sa Barrera, en Fondo, es Fondet, Punta de sa Creu, Fornells, Es Antígons, Cala Tirant.

NOTES DE VIATGE. (15 D’OCTUBRE 2018): SATISFACCIÓ FINAL.

Com gairebé sempre que entro o surto de Ciutadella cap a l’interior de l’illa he seguit el Camí Vell de Maó. Les vegades que l’hauré fet i no em cansa mai! El dia pren la cara de la tardor a través d’una lluminositat resplendent que s’obre pas entre la cua de núvols, restes de l’huracà Leslie que s’esmunyen ràpidament pel firmament i semblen competir amb les taques de les seves pròpies ombres acaronant el paisatge. Ningú passa per la carretera i Menorca sembla una altra. Han començat els dies del compte enrere per la meva partida i Menorca sembla oferir-me allò que té de millor i que més m’encadena a ella: silenci, intimitat i recolliment. Dret enmig de la carretereta, al costat del trasto, voleien al meu voltant ecos de la festa d’altre temps i el galimaties d'imatges sembla esmorteir-se pel xiuxiueig del vent entre els ullastres que sobresurten dels murs de pedra. Els plomalls llargs dels canyissars que ressegueixen els torrents pronostiquen un hivern fred. Em concentro en la tebior dels raigs de sol que m’acaronen mans, cuixes i cara.

Avui ha de ser el dia! Vull acabar el tram 4, - em resta des de Son Saura  a Fornells - que vaig deixar pendent a causa de la plaga de ciclistes. Tampoc acabaré el tram a Cala Tirant, si no que el faré acabar a Fornells. Abans d’arrencar la moto connecto la música i m’acompanya Françoise Hardy que em canta a cau d’orella una versió de Suzanne, l’himne d’una generació que ens regalà  Leonard Cohen.

“And you want to travel with her,

And you want to travel blind.”

Un cop a Mercadal decideixo no agafar la carretera més directa de Mercadal a Fornells, si no que vull desviar-me pel camí de Tramuntana, tantes vegades recorregut amb en Kike, en Norbert, l’Anna, l’Antonio… És dels camins més tranquils de Menorca, almenys fora de temporada i em permetrà acomiadar-me del vell Molí de Mercadal que tantes vegades he somniat meu.

Visitat el vell molí reprenc el camí de Tramuntana. Deixo enrere el trencall que em menaria a Pregonda per Son Ametler, també els trencalls de Binimel·là i Cavalleria, fins que arribo al camí que mena al mas de Son Moscard - ara abandonat - on amb l’Esteve, la Maria i la Rosa anàvem a comprar síndries, melons i algun conill. Em ve al cap la Juanita de ses Coves Noves, i enyoro la vida que abans omplia aquests masos, ara abandonats a la seva sort. Finalment arribo on el Camí de Cavalls abandona la carretera que segueix direcció a Maó. És el camí que em permetrà arribar a s’Arenal de Son Saura. Deixo la moto just al costat del camí. La idea és que, com que com tota la ruta Nord l’he seguit de llevant a Ponent, vull que el retorn per completar la volta sencera a l’Illa sigui en el mateix sentit. Qüestió ritual. Passades ses Salines de la Concepció i la Basílica Paleocristiana des Cap des Port, el camí passa molt a prop del fons de la badia de Fornells després d’endinsar-se per un bosc de pins i alzines. A un quilòmetre i mig, més o menys, de la tanca de fusta que marca l’entrada al bosc he deixat el camí per seguir un sender que surt a mà esquerra. Segons el mapa, a no més de 200 o 300 metres hi deu haver la clariana que deixa a l’esquerra l’extrem oriental de Cala Blanca, i a la dreta Cala Roja. A la part de Cala Blanca el bosc arriba fins a tocar de l’aigua, enmig d’unes roques calcàries blanques i llises que recorden algun tipus d’animal marí.

Però si Cala Blanca és un indret que sembla relativament inhòspit, en retrocedir cap a la clariana, un corriol s’obre pas entre brots de pi i d’arbusts que  mena fins una albufera gran i ampla, rodejada de bosc. És un dels paratges més verges, salvatges, solitaris i insòlits que he trobat a Menorca. No podia deixar l’Illa sense conèixer-lo. La fondària no té aparença de superar ni el mig metre molt enllà i l’àmplia zona de sorra argilosa de color teula que la voreja és el que li deu prestar el nom. Degut a la poca fondària sembla poder canviar constantment d’aspecte depenent de fins on arribi l’aigua per l’efecte de l’evaporació, la pressió atmosfèrica, la lluna...

L’indret és absolutament màgic. Al marge de la mica de caminoi i d’una única empremta de bicicleta, l’únic vestigi de presència humana que hi he sabut veure és una petita fita de no més de 15 centímetres amb el número 14 gravat. He pensat que un lloc tant excepcional - ja és un dels que més m’han fascinat de Menorca - bé podia compartir en la meva memòria el número de Johan Cruyff. M’he despullat i he deambulat pel contorn de la badia càmera al coll i barret de palla per tot vestuari. Després d’una hora ben bona m’acomiado d’aquest racó de paradís per retenir-lo amb els cinc sentits, doncs al plaer visual s’hi suma el silenci dens que m’envolta, l’acaronament del sol tebi sobre la meva nuesa i les olors de resina de pi i salabror prenyen l’aire que m'esbulla els cabells. Em sento sol, salvatge i evoco les estones havent dinat, al terrat de casa a Sant Pere, mentre els pares feien la migdiada com el temps es deturava. M’enfronto a mi mateix sense saber-ho, en un anhel per sentir que formo part d’alguna realitat oculta i desconeguda. No puc evitar commoure’m en comprovar la bellesa, tant a tocar, tant, que em trasbalsa. Per l’avançat de la temporada qualsevol bany pot ser el darrer i he de continuar el camí cap a s’arenal de Son Saura on m’hi espera un bany que foragiti l’ombra allargada de la pena pel retorn.

Assegut al Bruch, davant una cervesa i un gin després del bany, contemplo l’altra banda de l’extens Arenal de Son Saura on, ja fa dies d’això, m’enamorava més i més de la Rosa. Tant sols un instant entre els instants del bosó de Higgs! Interromp els meus pensaments el plat de colesterol que em serveix el cambrer consistent en quatre ous ferrats sobre abundants patates fregides, una mica de sobrassada i un rajolí de mel. Sobrepassa amb escreix el que fins avui entenia com a estàndard de felicitat.

Durant la infància, els objectius venien donats per les circumstàncies; després també, però potser no de forma tant evident. Adeu son Saura, tot hauria estat diferent en un altre algoritme. Si ens mantenim en les minses tres dimensions, és ben bé perquè no hem arribat a tot.

Acabo de creuar la línia d’arribada imaginària a la volta a peu a Menorca que vaig començar el 22 de maig de 2016 i que he conclòs ara mateix, el 15 d’octubre de 2018 a les 14:56. L’he anat fent alternant trams “oficials” amb el tafanejar i vagarejar per Menorca que tant m’agrada. Tot plegat ha durat dos mesos a l’illa per fer-me’n una idea de conjunt molt més afinada.

El dia d’avui m’ha permès entrar en contacte amb diverses menorques. La del primer viatge amb l’escola i la de la Rosa a finals dels setanta, la del Norbert, el Kike i la gira amb el grup de teatre, la de l’Anna i l l’Antonio i l’última amb la Marta... Per descomptat que Cala Roja pertany a la intimitat dels viatges en solitari. D’alguna manera Menorca és un pot petit de mesura humana on s’hi conserva la bona confitura de la meva vida. Recorregut complert als 52 anys de relació amb sa meva roqueta. Gràcies Menorca!

Fornells, sempre retorna. És el Quartet d’Alexandria llegit sota les estrelles a La Palma, és la sargantana contra la paret d’en Joan, l’Anna mirant enllà de la badia cap a la Mola, la mirada serena i tranquil·la de la Marta prenent un cafè davant el port o l’aplaudiment de l’Albert Moya a la posta des del Torreó. Així m’acomiadaré de Fornells, amb posta des de la torrassa.

Una nit més al port de Ciutadella. L’ajuntament està retirant els tendals del moll i ha fet fora els amarratges que encara hi havia dissabte passat. Sense tendals, sense les embarcacions i sense forasters, el port encara evoca més el que vaig conèixer a l’inici de tot. Assegut al Tritón, només em fan companyia tres persones en una altra taula i el clapoteig de l’aigua repicant en el moll. Feia dècades que no havia fruit de tanta tranquil·litat a baix a mar.

Ara, a les 21:42, han marxat els ocupants de la taula dels costat i m’he quedat sol al port, sense ningú més, almenys entre el Tritón i l’establiment tot il·luminat de s’Amarador, que abans era el Cafè Balear. Dia per emmarcar.