ES MERCADAL

NOTES DE VIATGE. (S9 DE MAIG 2016): PARADA I FONDA

Ahir vaig arribar as Mercadal a mitja tarda força deprimit i cansat. No tant per les caminades i les dues nits passades al ras, com per la constatació que paisatges estimats de la meva joventut s’havien massificat. Només arribar a Mercadal vaig adonar-me que havia estat una bona elecció, doncs restava buit i silenciós immers en l’aire tebi de la tarda. Vaig dutxar-me a l’habitació de la fonda Jeny i vaig sortir a fer un passeig ple de calma pels carrers solitaris del poble. Poc a poc vaig anar retrobant-me amb la quietud i la intimitat enyorades.

De bon matí he esmorzat a ca la Jeny i la Lola, la noia de recepció m’ha fet endur, tant sí com no, un pícnic que constava d’entrepà, una ampolla de mig litre d’aigua, una poma i un iogurt; ben equipat, doncs,  he sortit a passejar per la carretera del Camí de Montpalau i el Camí de Tramuntana. En passar pel vell Molí de Mercadal veig oberta la tanca i no puc evitar la temptació d’explorar. Està en un lloc preciós amb una vista privilegiada que arriba fins als turons de la costa Nord; ràpidament puc imaginar-me fent-hi estades amb amics i amigues, com si fos de la meva propietat. Satisfeta la curiositat m’aturo a menjar-me l’entrepà en un caminet perdut entre camps de cultiu i ondulacions del terreny que l’arreceren de la mica de tramuntana que s’ha aixecat; relaxat i satisfet en aquesta raconada des Camí de l’Arpa paro esment dels pardals; no sé de quina classe d'ocells es tracta però, segons la teoria apresa ahir a Sant Tomàs, segur que són pardals, doncs són ben petits.

Aquesta estada a Menorca furga en la pols de nocions quasi oblidades, com el fet de ‘deambular’ que tant m'atreia de “Las Aventuras de Guillermo”. El concepte de vagarejar m’atreu des de ben petit; mans a les butxaques, ment en blanc i els sentits alerta a l'espera de qualsevol aventura que pugui sorprendre’m. He “deambulat”, doncs, fent i defent el Camí de Tramuntana tantes vegades com m’ha plagut; simplement badava. Potser per això no noto cap molèstia, tot i estrenar avarques, prova difícil. Quan retorno al poble el matí ha esdevingut calorós i bé val una cervesa fresca a la penombra de  Can  Bep, des d’on es pot contemplar la plaça d'es Mercadal. Llegeixo el menú i m’ha convençut: Plat únic de fideuà, pa i vi o refresc, 7 €. Això està fet. Em quedaré a dinar i després becaina a ca la Jeny. No plans, no future.