Efectes del temporal d'ahir a Mallorca:
L’ETAPA
El recorregut d’aquesta etapa del camí de Cavalls comença a cala Tirant, que haurem de travessar per una passera de fusta que salva la desembocadura del seu torrent. Després de caminar uns minuts per una pista ampla, agafarem el sender que, vorejant la costa durant 1 h i 30 min, ens portarà fins al cap de Cavalleria, just on s’ubiquen les restes de l’antiga ciutat romana de Sanitja. Per tornar a recuperar el sender, haurem de caminar 20 min per carretera fins al pàrquing de la platja de Cavalleria. Un cop travessada aquesta platja, el camí de Cavalls segueix la línia del litoral, salvant diferents desnivells amb molt bones vistes de la costa nord de Menorca, fins a arribar a cala Mica, després de caminar 40 min. Des d’aquest punt, caminant 30 min més arribarem a la platja de Binimel·là, el final de l’etapa.
El recorregut d’aquesta etapa del camí de Cavalls comença a cala Tirant, que haurem de travessar per una passera de fusta que salva la desembocadura del seu torrent. Després de caminar uns minuts per una pista ampla, agafarem el sender que, vorejant la costa durant 1 h i 30 min, ens portarà fins al cap de Cavalleria, just on s’ubiquen les restes de l’antiga ciutat romana de Sanitja. Per tornar a recuperar el sender, haurem de caminar 20 min per carretera fins al pàrquing de la platja de Cavalleria. Un cop travessada aquesta platja, el camí de Cavalls segueix la línia del litoral, salvant diferents desnivells amb molt bones vistes de la costa nord de Menorca, fins a arribar a cala Mica, després de caminar 40 min. Des d’aquest punt, caminant 30 min més arribarem a la platja de Binimel·là, el final de l’etapa.
Distància: 9,6 km • Dificultat: Mitjana •
Temps estimat a peu: 3 h.
L’ENTORN
Aquesta etapa del camí de Cavalls travessa
una de les zones litorals més ben conservades de Menorca. És per això que la
Unió Europea l’ha declarat lloc d’importància comunitària (LIC) i zona especial
de protecció per a les aus (ZEPA). És una ruta d’una remarcable riquesa
geològica i botànica, on domina la vegetació baixa i dispersa amb presència de
romaní, camamilla i savina, amb una important comunitat de socarrells, arbustos
endèmics, espinosos, compactes i de forma semiesfèrica. A les platges de
Cavalleria, Tirant i Binimel·là, hi trobarem sistemes dunars d’una gran riquesa
ecològica, i tant cala Tirant com la platja de Binimel·là conserven una zona
humida associada. La riquesa paisatgística de l’etapa la completa la presència
omnipresent del cap de Cavalleria i el seu far, sobre els imponents
penya-segats.
NO T’HO PERDIS
• Ciutat romana de Sanitja: Restes de l’antiga ciutat romana de Sanisera (segle I aC – VI dC ), instal·lada al voltant del port natural de Sanitja, al cap de Cavalleria. Les excavacions realitzades en aquest jaciment arqueològic ens informen de la gran activitat mercantil d’aquest nucli romà.
• Torre de defensa de Sanitja: Torre de
defensa construïda pels anglesos l’any 1801, durant la seva tercera dominació
(1798-1802). Es troba a l’entrada del port de Sanitja. Més informació sobre els
monuments de la Menorca britànica.
• Far de Cavalleria: Situat a la punta del
cap de Cavalleria, sobre un dels penya-segats més alts i impressionants de
l’illa, a l’extrem més septentrional de Menorca, amb excepcionals vistes de la
costa nord.
Més informació del far de Cavalleria.
• Zona humida de Lluriac: Coneguda també
com a Prat de Lluriac, és una de les principals zones humides de Menorca, punt
ineludible per als amants de l’observació d’aus aquàtiques. Es troba a la pista
que uneix el camí de Tramuntana amb l’extrem de ponent de cala Tirant:
Noms de llocs:
NOTES DE VIATGE. (09 D’OCTUBRE 2018)
Aquest matí, quan escoltava encara al llit Catalunya Ràdio des de
l’iPad m’he assabentat que el temporal de llevant d’ahir tarda/vepre va
provocar inundacions a Sant Llorenç des Cardassar, al NE de Mallorca. Les
notícies són que el poble està incomunicat i es parla d’11 morts.
Contrasta amb el cel tant net que ara m’enlluerna, jo recolzat a la finestra de
l’habitació 14 de Ses Persines,, des d’on es té una visió general de la plaça
d’Artrutx. M’entristeix el contrast i em desconcerta. Em costa acceptar la
bellesa enmig de la tragèdia i em provoca malestar, com si no gosés admirar-la.
A Ses Persianes les converses giren al voltant de la notícia amb un cert
esglai. “només ens separa es canal!”, exclama algú. Les imatges a vista de dron
d’IB3 són descoratjadores. Reflexiono sobre el trajecte d’ahir, en l’scooter,
sota la mateixa borrasca i prenc
consciència de fins a quin punt vaig posar-me en perill. Com ja havia fet abans
a Bòsnia quan, en caure algunes granades prop del cafè on em trobava a Tuzla i a
la vista que ningú dels presents reaccionava, no vaig gosar fer el “ridícul”
protegint-me al lavabo jo sol, tal i com marcaven les mesures d’autoprotecció.
Fins que no en caigué una a tocar del minúscul cafè on ens trobàvem, no vam córrer a restar ajupits i arrapats els
uns contra els altres. Al primer impacte no em vaig moure de davant
d’un finestral, amb el risc que comporta la possible trencadissa dels vidres. Inconsciència?
No, perquè ahir era conscient del perill quan vaig prioritzar arribar a
Ciutadella. Temeritat, intrepidesa, cercar els límits? No ho sé. M’entristeixen
els morts i m’enutja no cuidar-me una mica millor. Clar que serà un enuig
transitori. Cap cot, començo el dia i decideixo no encallar-me en pensaments
ombrívols, tot i que penso en l'estat d'ànim de na Magda i n'Antonia a Palma. Em poso en marxa i em concentro en el trajecte del bus, el cel tant
blau i el paisatge que m’espera, procurant allunyar-me del malestar no sense la recança de deixar de fer un deure inconcret.
M’agrada partir de
Ciutadella a primera hora del matí quan les ombres allargades semblen amagar partides
anteriors. A les 7:00 arrencava el bus de Ciutadella i a les 8:15 el bus L41 em
trasllada de Mercadal a Cala Tirant. Frueixo del cel sense accents i de la frescor
nítida que es percep en l’ambient després de la pluja. Procuro instal·lar-me
en el moment present, en l’ara mateix, únic existent. El que acabo d'escriure deixa
de ser, i la següent frase encara no és. M’enfonso en el paisatge per apropiar-me
de paratges que creuo en instants fugissers. Cala Tirant, als meus peus, té una
bellesa continguda. Després de travessar el torrent des Mercadal que hi
desemboca, el camí ressegueix la costa a poca altura del mar, per la qual cosa
no s’abandona en cap moment el contacte visual amb el vell Mediterrani de blau
intens que va impactar-me en aquell primer viatge en vaixell amb l’escola.
Després de Punta Negra, hi ha el Macar Gran [1] amb
unes pedres vetades, que recorden el marbre. Arribo a l’ínfima Platja d’en
Patet, a Santa Teresa, un racó amb dos entrants de mar petitíssims, l’un amb la
sorra justa per a un parell de persones, i l’altre encaixat entre roques i un
llit de còdols, macs a les Illes. Hi he pogut fruir d’un bany llarg i
refrescant i ara escric sota el petit cobert bastit amb fustes tronades i un
sostre de boix que recull l’escalfor del sol, cosa que agraeixo doncs l’aigua
de la costa nord ja comença a fresquejar.
Pel camí del darrere de
la cala passa una parella d’excursionistes ben equipats amb botes de muntanya,
motxilles i pals de trekking. Els saludo tot nu des del meu refugi i em tornen una salutació perplexa abans de
desaparèixer entre pins d'un bosquet coster. Pel cel hi avança un inquietant castell
de núvols blancs per la banda de llevant. Espero que no em torni a remullar com
ahir, doncs desconec el camí i no sé si trobaria algun lloc on refugiar-me en
cas de pluja. De moment encara estan lluny. Entretant em dedico a contemplar la
badia de cala Tirant, amb la Torre de Fornells, al meu davant i Sa Mola al seu
darrere. Els minuts passen lentament tot escoltant el batec insistent de les onades
a les roques i el fregadís de l’aigua en retirar-se de la sorra. Voldria
quedar-me una estona més, però els núvols m’inquieten. Reprenc el camí encarat
a la mola rocosa de Cavalleria i en passar per les runes romanes, prop de Sanitja, m’entretinc a llegir la
informació.
Sanitja
Just a la punta
septentrional de Menorca, al cap de Cavalleria, hi ha la petita badia de
Sanitja, que, per la seva llunyania dels nuclis habitats, és considerada com un
des llocs més silenciosos, tranquils i preciosos d'aquesta part de la costa. Al
costat del desballestat port de Sanitja hi ha un dels més importants jaciments
de l'època del baix Imperi romà. Es tracta de les restes d'un poblat romà, que
l'historiador Plini el Vell, ja al segle I, cita amb el nom de Saniceram. En
aquella època el port s’endinsava encara més cap a l’interior i tenia més
profunditat, el que permetia el calat de naus de dimensions considerables. Era
l’únic lloc de la Costa Nord que donava refugi quan bufava la tramuntana; l’estreta
bocana del port de Fornells no permetia l’accés de les embarcacions antigues
quan hi havia mala mar. Les intervencions arqueològiques han posat al descobert
les restes d’un campament militar vinculat a les guerres sertorianes (82 aC. –
72 aC.).
(1 a la imatge), una zona industrial del Baix
Imperi Romà (284-476 dC).
(2 a la imatge), un complex eclesiàstic de l’època
de Vàndals i Bizantins (ss. V i VI).
(3 a la imatge), sis
necròpolis de diferents moments de l'antiguitat .
Els darrers llocs no
els he visitat perquè s’aparten massa de la ruta cap a la platja de Cavalleria,
proper destí i, tot i que el temps aguanta assolellat, a llevant segueix
creixent la massa de nígols que semblen ben carregats d’aigua. No voldria
tornar-me a mullar doncs ahir ja vaig superar la mullena del viatge entre Maó i
Ciutadella, l’any 79, amb la Rosa i el David de quatre anys, muntats
en la Montessa Impala del Kike. En passar per Cavalleria, no obstant, no
puc resistir la temptació d’un bany ràpid sota un sol que pica de debò en
travessar els núvols.
No és fins arribant a
Cala Mica quan alguna gota perduda m’impacta a la cara i em fa accelerar el pas.
M’afanyo per aixoplugar-me a la barraca que hi ha al darrere de la cala i en
arribar al petit porxo de fusta cau un ruixat que té tota la pinta de durar
poc. També hi han fet cap la parella d’excursionistes amb qui abans ens hem
saludat. Com que la pluja s’allargava he tret les mandarines comprades al
mercat de Ciutadella, i les hem compartit. Eren també del Principat i no hem pogut evitar
parlar del “procés”. Com quasi bé sempre, jo he estat el més optimista, mentre
que entre ells hi havia disparitat de criteris, amb reserves de la noia, més
animada i el panorama negre que pintava l’home. Collons! També ho veig jo tot
perdut a vegades, però si volem guanyar no ens ho podem permetre. Em fa pensar
en aquella gent que en relació a Bòsnia excusava sense
pretendre-ho l’agressió que sofrien, afirmant que era una zona on sempre
hi havia violència, com si els seus habitants gaudissin d’estomacar-se des de
fa segles, o com si hi hagués pobles destinats a la pau i altres a la guerra... o al pa
amb oli i sucre. Em nego a creure en predestinacions, sobretot en la que
sosté que al nostre poble sempre li toca acotar el cap, això sí, amb la cara ben
alta. Doncs no. Mentre ens lamentem, i m’hi incloc, ens desviem de l’objectiu justament
quan l’actitud és el punt de partida primordial per emprendre qualsevol acció,
ja sigui aquesta, un muntatge teatral, un partit de futbol o una revolució. O és
que no ens hem llegit el To be or not to be, bé del tot? De tota manera, en sentir-nos lluny del centre de l’huracà minva la intensitat i l’interès decau, doncs l’entorn tranquil i reservat de cala Mica s’imposa.
Ha estat una pluja
breu, de no més de vint minuts, però s’ha emportat el sol de Cala Mica i no m'hi banyaré com esperava. La parella de Catalans, que ja estava de tornada,
continua cap a Tirant on tenen el cotxe. Jo segueixo cap a Binimel·là, que ja
és a tocar, tot i que m’espera la part més difícil del tram d’avui. Abans d’arribar
a Cala Mica he fotografiat l’arc de Sant Martí i penso en allò de “al matí, la
pluja ja està aquí’, tot i que jo diria que avui no tornarà a ploure.
Mentre baixava des de
Punta na Batlé pel camí que recorre les minúscules cales i racons de la part
oriental de Binimel·là, m’han vingut a la memòria la Maria, l’Esteve i la
mainada quan queia la tarda en tardes llunyanes de principis dels vuitanta; les
pells brunes i brillants i, ja de tornada, protegits per la penombra del seient del darrere del 2CV,
la Rosa i jo començàvem a preparar-nos per fer l’amor, entrada la nit. Va serdurant l'estada de quinze dies a la caseta de pescadors que l’Esteve i la Maria tenien llogada a
Fornells.Per aquests moments estimo també Menorca; perquè els ha recollit i sap guardar-ne els secrets.
1. MAC m.
|| 1. Còdol (bal.); cast. piedra,
guijarro. A Mallorca i Menorca, el mac no sol esser més gros que el
puny d'un home; a Eivissa se diu mac a pedres més grosses,
tant com el cap.
2. MACAR m.
Lloc abundant de macs (mall., men.); codolar; cast. pedregal.
Lloc abundant de macs (mall., men.); codolar; cast. pedregal.
(Diccionari català-valencià-balear)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada