De fet, es podria dir que la idea em va començar a rondar
pel cap arrel d’un mal de queixal i d’un cap de setmana de pluja. Una matinada freda d’un
divendres de principis de gener vaig sortir de casa per arribar-me fins a
l’hospital de Sant Antoni de Vilanova i la Geltrú a causa d’un mal de queixal.
Tenia pressa per fer passar el dolor i, malgrat el fred, vaig anar-hi amb la
Vespa Iris 200xp de la meva propietat. Quaranta-cinc minuts més tard em
disposava a tornar cap a casa desorientat a causa del dolor passat, la son i el
que fos que m’hagués xutat la infermera d’urgències.
El dissabte i el diumenge els vaig passar a casa perquè plovia i tenia
coses a fer.
El dilluns, quan vaig anar a buscar la moto al lloc habitual no la vaig
veure. Tampoc a la resta d’aparcaments habituals i se’m va fer evident que
l’havien robada. Dilluns, en fer la denúncia, la policia municipal em van
comunicar que la moto havia estat retirada de l’Hospital, on es veu que l’havia
oblidat mal aparcada; es veu que tampoc tenia al dia la ITV. Total que entre
multes, la grua i el pupil·latge de tres dies, pujava una quantitat superior al
que m’havia costat. L’oferta “que no podria rebutjar” va venir després: me la
podien donar de baixa per només 20€. La vaig voler engegar una darrera
vegada, abans de veure-la marxar a cavall de la grua, camí de les butxaques d’algú.
D’entre les coses que hauria de canviar el primer que se m’acudí fou
Menorca. Els viatges a l’illa havien estat possibles gràcies a la Benelli, la
Norton o la Vespa que m’havien permès estalviar els diners de llogar un vehicle.
La contrarietat i el modus operandi em van omplir de fúria, fins que l’energia va
anar dibuixant la idea de caminar des de Ciutadella als llocs, primer, amb
bicicleta més tard, i finalment la cosa evolucionà fins prendre la decisió de fer
la volta a peu a l’illa. Durant la darrera estada a Menorca el 2009 ja es
parlava del Camí de Cavalls com d’un projecte imminent que tenia alguns trams
oberts. La sorpresa fou trobar-me amb
una ruta tant ben establerta, senyalitzada, amb una incipient indústria
logística, i, com a conseqüència de tot plegat, ai las, també tan transitada. Finalment,
vaig aconseguir fer la volta a l’Illa, el Camí de Cavalls complert, de manera
força caòtica i desordenada, en dues tongades: entre maig/juny de 2016 i durant
l’octubre de 2018.
Com que les notes preses durant el viatge no es limiten estrictament al recorregut, sinó que recullen pensaments, estats d’ànim o records, en transcriure parts de l’anotat en quatre petites llibretes, m’he adonat que les visites als antics llocs o als trobats de nou, han convertit aquests dos viatges en un retrobament enamorat amb paisatges, instants viscuts i persones enyorades. Tantes hores de soledat envoltat de natura, dels sons i les olors profundes de l’illa i a mercè dels elements, m’han permès fer una mirada enrere, cap a la nebulosa on habiten orígens i pertinences, unint-me encara més a Menorca, a moments, quasi com a una presència quasi sobrenatural. Amors, amistats amb qui he compartit dies de llibertat i instants commovedors han tornat a ser, per breus instants, ara i aquí redibuixant la meva relació amb Menorca. Són hores i dies de records esplèndids als quals estic profundament agraït.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada