CIUTADELLA, NOMÉS PER ALS TEUS ULLS

NOTES DE VIATGE. (21 DE JUNY 2016)

De fet, a Ciutadella, per a mi, tot ha girat sempre al voltant de la plaça d’Artrutx i del carrer de Sant Joan, el carreró que parteix de l’extrem nord-oest de la plaça en direcció a la Catedral.

L’any 1967, la primera vegada que vaig arribar a Ciutadella amb el “Costa” i el bus Pegaso amb volant a la dreta que ens portava des de Maó, ens deixà al Passeig de Sa Contramurada, davant d’aquesta placeta. El primer record que en guardo són les cases que l’envoltaven - la majoria ho segueixen fent sense massa variacions -, totes de la mateixa alçada i encalcinades d’un blanc feridor sota l’esclat del sol de migdia de juny. L’abundància de finestres amb porticons pintats d’un verd uniforme feien pensar vagament en construccions de tipus castrense. Els porticons restaven tancats i no s’albirava cap persona, animal o vehicle que no fóssim nosaltres mateixos. El contrast poderós de l’ombra que projectaven les cases sobre l’amplitud terrosa del passeig de sa Contramurada, atorgaven al conjunt un cert aire de poble de l’Oest americà. En un dels darrers viatges vaig trobar una còpia d’aquesta fotografia dels anys trenta que s’assembla fantàsticament a la imatge que sempre he tingut de la plaça d’Artrutx. Només que a l’estiu, a l’estació que se situa el record, els arbres feien ombra al voltant de la font al peu de qual dinàrem en cercle, al voltant de les motxilles amuntegades.

Anys més tard, durant la setmana santa del 1979, La Rosa, el seu fill David, de quatre anys i jo, ens vam instal·lar a la casa del carrer de Sant Joan que ens havia deixat en Víctor Ollé. La plaça d’Artrutx va ser doncs l’entrada i sortida naturals del carrer, però també el punt per on començar a descobrir la Ciutadella vella, la dels carrers dels Sants, els voltants de la Catedral i Ses Voltes. Va ser el segon o tercer dia quan, en sortir a trobar un bar on  comprar tabac, vam entrar per primera vegada a Ses Persianes. Aleshores em va semblar el bar més acollidor del món. I encara avui en dia penso el mateix. Tot i que no m’hi vaig tornar a relacionar més que eventualment durant anys, Ses Persianes ha acabat essent el lloc on m’he allotjat els darrers trenta-cinc anys, fins a dia d’avui.

Al carrer de Sant Joan, en direcció a la Catedral, hi ha la porta del darrere d’un bar que enllaça amb el de Sant Joaquim. L’any 1985, el de la gira amb el grup de teatre El Mentider, els “futboleros” del grup ens trobàvem en aquest bar mirant el partit i les tristament famoses imatges de la final de la Copa d’Europa a l’Estadi de Heissel. Era el dia en què el grup partia cap a Barcelona, menys els xòfers de les furgonetes que ens hi quedàrem una setmana més “topagao”...

Els darrers anys, i alguns d’abans amb el Kike, he fet estada a Ses Persianes quasi sempre sol, però també hi he compartit estades amb l'Anna, amb l'Antonio o la Marta. La plaça Artrutx doncs, ha esdevingut casa meva, talment el carrer de Balmes 23 a Barcelona, o el carrer Sant Quintí 2 a Sant Pere. No puc passar per la plaça sense recordar els esmorzars amb l’Anna i l’Antonio, amb el Kike per decidir el que faríem aquell dia, fent un cafè algun vespre amb na Consol. Sempre tinc presents les estades a la plaça amb la Rosa, mentre el David muntava un d’aquests cavallets mecànics que hi sol haver a les portes d’alguns establiments i que van amb monedes. Per aquesta raó sempre que surto a fer un dels passejos nocturns per Ciutadella que tant em plauen, procuro començar-los o acabar-los a la plaça d’Artrutx o al carreró de Sant Joan, per perdre’m després per la Ciutadella medieval i àrab. Estimo aquestes dues fotografies doncs són principi i final d’arrels que m'atraquen a aquest petit racó de món, a Ciutadella i a l’illa sencera.