DIES TRANQUILS: DIA SEGON

NOTES DE VIATGE. (20 DE JUNY 2016)

M’he deixat portar per la moto fins as Mercadal on he deixat la carretera Me-1 per seguir el camí d’en Kane. Tot i conèixer el camí, he pogut descobrir un carrerany que es desvia a la dreta poc abans d’arribar a Alaior venint des Mercadal. Sembla que és el Camí Vell del Toro, un camí de grava estret que es troba amb el Camí de Biniguarda, també Vell d’Es Migjorn, a tocar d’Alaior. De seguida m’he trobat en una plana dividida en petits terrenys, cadascun amb la seva casa tradicional, alguns horts, camps de conreu amb fruiters o alguna masia restaurada enmig de jardins ben cuidats. Si els primers dies em disgustaven els canvis amb què m’anava topant, ara he recuperat la sensació de trobar llocs nous, m’he retrobat amb els camins coneguts i tot plegat em permet tenir una nova mirada sobre els vells silencis i les noves intimitats. Es pot ben dir que l’illa ha vençut les meves reticències inicials, cosa que m’ha permès restablir, en part, el recolliment que tant em semblava trobar a faltar.

Fa estona que estic seguint el Camí de Biniguarda submergit en la calma del mig matí, sota l’esguard silenciós de casetes blanques i verdes que m’esguarden aquí i allà traient el cap rere murs de pedra. Menorca torna a seduir-me. En aclucar els ulls respiro a fons i  em submergeixo en l’aquí i l’ara mateix. I aquesta immensa quietud tant sols per a mi! El que no m’enamora em fa mandra, el que no m’il·lusiona fa pujada.

Prop d’Es Migjorn Gran fotografio les parets de pedra, un bosquet i els núvols que em recorden el fum d’un vaixell, i que fan una composició que  m’agrada. És així com ens comuniquem, la meva illa i jo. I com en el Petit Princep sento una mica Menorca com la meva rosa. És el temps que has dedicat a la rosa el que la fa tan important, explica Saint-Exupéry. 

In My Life.mp3 

There are places I'll remember

All my life, though some have changed

Some forever, not for better

Some have gone, and some remain

All these places had their moments

With lovers and friends, I still can recall

Some are dead, and some are living

In my life, I've loved them all.

(In my Life / Lennon&McCartney)

Es Mitjorn Gran, Sant Cristòfol o encara San Cristóbal l’any 80, té la particularitat que és l’unic ‘Jaleo’, festa amb cavalls, que he viscut a Menorca. Va ser l’any 81 i la vaig viure amb la Rosa, la Maria i l’Esteve, tots amb sengles canalles. Va ser el dia que em vaig trobar amb en Joan Ollé i la Núria Nebot que estaven a Menorca per algun bolo de teatre, tot i que en Joan no ho recorda i ho nega convençut. També significa la població per on arribar a la platja de Binigaus, ja sigui pel camí des Barranc, ara tancat, o per la carretera que mena a Sant Tomàs. Tant el camí com la carretera, són probablement les rutes per on he passat més vegades en les estades a Menorca.

Així que he decidit anar a fer unes tapes al bar Peri, situat a la Plaça sa Plaça, que m’encanta el nom. A més, aquesta és la plaça on vaig viure la festa de Cavalls. Pel que fa a l’establiment, com que està situat a la confluència en biaix dels carrers Major i Mirada del Toro amb la plaça, té obertures a tres de les parets, la qual cosa el fa un lloc acollidor i lluminós. A més el xicot que ho porta cuina amb gust i mesura i els preus són de bar de poble, que és el que és.

Quan el sol queia a plom m’he arribat fins a Binigaus a fer-me un bany i he dedicat la resta de la tarda a voltar per camins i trencalls fins arribar a Ciutadella. Avui, penúltim dia de la meva estada, vull anar a fer la meva penúltima posta a Sant Nicolau i Sa Farola. Menorca m’abraça amb una claror diàfana que retalla turons de conformacions femenines. Els núvols alenteixen el pas del temps i evoco llunyanes migdiades fingides quan m'escapava de la casa de vacances per vagarejar per un poble buit que respectava amb silenci les becaines dels pagesos. Fins i tot les fàbriques i els molins s’avenien a l’horari del camp.  M'acompanyava el parrupar dels coloms dalt els porxos de les cases, algun ronc o el so metàl·lic de les persianes mogudes per la marinada repicant suaument les baranes dels balcons; a vegades el toc de les campanes, desigual i sincopat si tocava a morts. Una terra sota el sol i prop del mar, heus ací. D’aquí a dos dies seré al vaixell de tornada intentant esbrinar qui deixa a qui. En qualsevol cas marxaré a poc a poc, deixant que l’illa m'estimi fins al final.