L’ETAPA
Aquesta etapa del Camí
de Cavalls parteix del fons de la platja de cala en Porter i travessa la
urbanització que l’acompanya. Un cop passada la zona urbana, el sender ens
condueix fins al fons del barranc de Cales Coves, travessant-lo molt a prop de
la cala, per continuar enfilant-se per les ombres del barranc, molt agraïdes
els mesos d’estiu. Deixant enrere Cales Coves, caminarem prop d’1 h per una
zona de cultius i pastures per tornar a baixar, aquest cop, cap al fons del
barranc de cala es Canutells. Tot i ser més petit, també té la seva zona humida
associada a la desembocadura, on destaca un petit bosc d’oms. Sortint del
barranc, trobarem una zona de pícnic amb una bona ombra entre pins i ullastres,
que ens pot anar molt bé per fer una aturada. A partir d’aquest punt i després
de travessar la urbanització des Canutells, ens esperen 1,750 km d’asfalt.
Així, abandonem la zona de barrancs de la costa sud per entrar a la zona de la
costa est, on domina el típic paisatge en mosaic menorquí, alternant conreus,
pastures i ròdols d’ullastrar. Durant 15 min travessarem els camps vora el lloc
de s’Argossam, i després, la carretera de Binidalí. Un camí flanquejat per
paret seca ens conduirà per una zona de cases disseminades i ens portarà fins
al barranc de Biniparratx. Finalment, després de travessar la carretera de
Biniparratx, arribarem a la fi de l’etapa, a uns 500 m de la platja de
Binissafúller.
Distància: 11,8 km
• Dificultat: Fàcil • Temps estimat a peu: 4 h
L’ENTORN
Durant aquest tram
del Camí de Cavalls, tot i anar seguint la línia de la costa, pràcticament no
veurem el mar, tret des Canutells i a Cales Coves (si ens hi acostem). En
aquesta etapa caminarem pels darrers barrancs de la costa sud per passar al
terreny més pla de la costa de llevant. L’itinerari parteix a tocar de la zona
humida de la desembocadura del barranc de cala en Porter, per després anar
trobant el barranc de Cales Coves, el des Canutells i el de Biniparratx. Això
ens permetrà anar alternant el paisatge ombrívol, fresc i humit dels barrancs
amb el típic paisatge rural de Menorca, dominat pel mosaic de pastures, conreu
i taques d’ullastrar. Cal destacar negativament el tram d’1,750 km d’asfalt
després des Canutells i el fet que haurem de travessar dues urbanitzacions
(cala en Porter i Es Canutells).
NO T’HO PERDIS
• Zona humida de
cala en Porter: Petit aiguamoll format per la desembocadura del torrent del
mateix nom on podrem gaudir de la nombrosa fauna que habita entre la balca
(bova) i el canyís.
• Cales Coves:
Doble cala molt tancada i arredossada que convida al bany. A l’estiu acostuma a
haver-hi força embarcacions fondejades. A les parets dels penya-segats que la
formen hi trobem la necròpolis més important de Menorca, juntament amb la necròpolis
de cala Morell. Les coves artificials d’aquesta necròpolis varen haver de ser
tapiades pel mal ús que en feien alguns estiuejants.
Noms de llocs: Avinguda
Central de la Urb. de Cala en Porter, Carrer de la Travessera, Camp de Futbol,
Carrer Alt, Barranc de Sant Domingo, Camí i Barranc de Biniparratx, Camí de
Cales Coves i Cala de Biniadrís, Cova Negra, Pleta de Païsseta, Binicalaf Nou,
Es Capell d’en Picos, Carrer de Sa Cala a la Urb. de Canutells, Avinguda i
Carretera de Canutells, Forma Nou, Sargossam, Santa Caterina de Binidali,
Binidali Nou, Ses Vilotges, Binidali de sa Cala, Barranc de Biniparratx, Camí
de Biniparratx Petit, Urb. de Binisafúller Platja.
NOTES DE VIATGE. (3 DE JUNY 2016): “A PLENO SOL”
He esmorzat a a Pito’s
entre guiris que
llegeixen el diari o beuen en silenci, predomina la calma. Malgrat els
prejudicis ha resultat cert que el lloc és prou bo com per esmorzar-hi molt bé
i quedar-ne satisfet. No ens enganyem, és un Frankfurt, però ben atès i amb una
carta de qualitat i exhaustiva. M’ha acabat de convèncer una caixera menorquina
rossa i simpàtica d’un súper on, avui sí, hi he pogut comprar aigua.
- "És s’únic negoci de menorquins de per aquí",
m’ha dit abaixant la veu com si algú ens pogués escoltar en un súper
completament buit.
En realitat el dia
ha començat molt bé, amb una llum esplèndida a primera hora que m’ha permès gaudir
d’una passejada per la part ombrívola del barranc de Cala en Porter. Una
experiència refrescant que m’ha carregat d’energia cara als darrers trams del
Sud, ara que ja falta ben poc per arribar a Maó. En remuntar el Barranc de Sant
Domingo per una pujada curta però escarpada em ve al cap la parella del primer
dia, a Es Grau; aquella que practicava senderisme. Coratge! em va dir la noia en acomiadar-nos. Coratge! I
quanta raó tenia! No sé qui és ni si mai ens tornarem a creuar; on sigui que es
trobi on sigui: gràcies! Potser degut a l’esforç continuat que el record em
commou; em sento una mica gagà. Quan enfilo la carena m’enfronto a un terreny pla i sense vegetació,
on el sol fondrà les pedres d’aquí a poca estona.
Ja fa un
parell d’hores que camino i gran part del camí és a sol batent i sense ombres
apreciables. Per tota vegetació els típics grup d’arbusts de ginebró i
d’ullastres arrapats als murs de pedra tant típics dels conreus menorquins, alguns
amb prou espai d’ombra com per parar-hi uns moments a fer un glop. Em refresco.
Reprenc el camí i torna la cremor que puja del terra. Per a més inri, no he
tancat bé l’ampolla la darrera vegada que he begut i he perdut gran part del
líquid. Només hi resta un cul d’aigua calenta i a mi un parell d’hores ben
bones per davant. Els dos darrers dies ha estat fatal la cura que he tingut de
l’aigua.
Per fi he trobat
una mica d’ombra i m’hi deixo caure per passar les hores més calentes del
migdia. Bado protegit entre l’ombra d’un ullastre i d’un pilot de llenya.
M’encalma el vent suau, i, mig endormiscat m’enfonso en una terra de ningú a
mig camí de la realitat i la ficció.
Em demano si tinc la certesa que les estones
passades ajocat sota les estrelles o bé amb els peus enfonsats entre l’aigua i
l’arena, les hores i dies caminant, es corresponen al que esperava d’aquest
viatge. Em qüestiono fins a quin punt he fet de caminant tant sols, sense
arribar a sentir-me formar part del paisatge. Em venen al cap uns versos de
León Felipe que al Lluís, al Joan i a mi, ens semblaven extraordinaris.
“... Que no hagan callo las
cosas ni en el alma ni en el cuerpo,
pasar por todo una vez, una vez sólo y ligero,
ligero, siempre ligero. ..". [1]
ligero, siempre ligero. ..". [1]
No obstant capto l’entorn com una amant que
em submergeix en nous secrets. Sona Time Lapse de Michael Nyman al
meu mp3. Tot es barreja. Menorca, Nyman, la calor i el dolor als genolls s’entortolliguen
en un somni fins a la becaina final. Penso en el Ché; fins a la becaina
“siempre”! Així que acluco els ulls, em deixo
vèncer per la son. Ni fet a mida!
M’han despertat uns
passos pel camí. Era una noia alemanya de disset anys que, motxilla a
l’esquena, també feia el camí. Ens hem saludat i hem intercanviat algunes
frases d’admiració per Menorca. Era alegre i comunicativa i l’he vist partir
camí enllà una mica com qui veu allunyar-se la joventut.
Escric esgotat al
bar de la central de busos, a Maó, davant un Aquarius i sense esma, esperant l’hora
del bus cap a Mercadal. He arribat a
Binisafúller fos, amb un dolor als genolls i als peus tant intens que em sentia
incapaç de fer cap més passa; m’ha caigut l’ànima als peus en comprovar que a
Binisafúller no hi havia bus per anar a Maó. Estava confós i la parada només és
per a les escoles i en horari escolar. M’ho ha detallat l’única persona que m’he trobat pel carrer. Se’m
devia veure tant descoratjat que el bon home, sense pensar-s’ho, s’ha ofert a portar-me
amb el seu cotxe fins a Sant Lluís, a uns 7 Km. Sobreposant-me a la dificultat
per caminar, l’he acompanyat a treure el cotxe del garatge i durant el curt
trajecte m’ha explicat que és un jubilat aragonès que es va instal·lar a viure
la jubilació a Binisafúller. Quina enveja, he pensat, mentre travessàvem els
camps dividits pes murs de pedra i jo feia esforços per retenir la bellesa de les
escasses oliveres que treien el cap, de tant en tant, darrere els murs.
- - Le
debes un favor a otro que te encuentres por ahí, m’ha remarcat quan li he
agraït el viatge, la comprensió, i l’explicació de com pot viure un jubilat a
Menorca.
[1]
Romero, León Felipe, Versos y oraciones del caminante, 1920-1929
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada