L’ETAPA
El recorregut
d’aquesta etapa del camí de Cavalls comença just a l’inici d’un dels itineraris
marcats del parc natural de s’Albufera des Grau. Travessarem la desembocadura
de la llacuna i, després de passar la zona humida gràcies a unes passeres de
fusta, ens endinsarem en un pinar que ens portarà al final de la platja des
Grau. El camí ens condueix, primer, a cala Tamarells i, després, a cala de sa
Torreta, on trobarem un pinar gran i ombrívol on poder reposar. Mentre anem
veient com el far de Favàritx s’apropa, el camí segueix prop d’una hora fins a
trobar l’arenal de Morella Nou (o cala Tortuga) i cala Presili (o platja de
Capifort), dues platges verges protegides del vent del nord pel cap de
Favàritx, el final de l’etapa.
Distància: 8,6 km •
Dificultat: Mitjana • Temps estimat a peu: 3 h.
L’ENTORN
El recorregut
d’aquest tram del camí de Cavalls transcorre íntegrament per dins el parc
natural de s’Albufera des Grau. És una excursió que ens farà gaudir d’uns
paisatges molt diversos, enriquits per la presència de construccions humanes
tant singulars com la torre Rambla (s. XVIII) o el far de Favàritx, que ens
acompanyarà bona part de la caminada. Travessarem zones humides, pinars
ombrívols i platges verges que conviden al bany, tot caminant per un paisatge
ondulant on s’alternen les terres de conreu i pastures amb rodols d’ullastres,
i la vegetació més baixa i dispersa del roquissar litoral.
NO T'HO PERDIS
• Torre Rambla:
Torre de defensa construïda pels anglesos l’any 1802, durant la seva tercera
dominació (1798-1802).
• Mirador de
l’albufera des Grau: El recorregut d’aquesta etapa comença just a la
desembocadura de la llacuna, l’inici d’un dels itineraris marcats del parc
natural de s’Albufera des Grau. Val la pena desviar-se uns metres per poder
veure l’albufera des de dalt del mirador indicat a l’itinerari.
• Cala de Morella
Nou: També anomenada cala Tortuga. Platja verge protegida dels vents del nord
pel cap de Favàritx, amb una important llacuna a la part posterior, amb aigua
tot l’any i un destacat tamarellar.
• Cala Presili:
També anomenada platja de Capifort o arenal d’en Moro. Ens haurem de desviar
uns metres del recorregut de l’etapa per arribar-hi.
• Far de Favàritx:
El primer que es va construir amb torre de formigó a les Balears. La torre, de
28 m d’alçada, blanca amb una banda negra en espiral, li dóna un aspecte molt
personal.
NOTES DE VIATGE. (23 DE MAIG DE 2016) LA COSA PROMET.
He fet bivac a es
Grau i m’ha despertat una sortida de sol magnífica. S'ha esvaït el temor de
passar fred a les nits i em sento com si portes a Menorca una setmana..
Ahir nit vaig anar
al que havia estat el bar i restaurant d’en Bernat per veure-hi la final de
copa de fútbol. Ara n’hi dieun Ca’n Bernadet. Una xafarderia: Sembla que
l’anterior cuiner i amo del negoci, tenia llogat l’espai. En Bernat, havia
convertit la cuina familiar basada en peix del dia i receptes casolanes, en la
d’un modest restaurant sense pretensions que en els darrers anys havia
esdevingut referent per a estiuejants i visitants, tant per la contenció en els
preus com per la qualitat del producte. A l’hora de renovar el lloguer, però, durant
les negociacions hi va haver desavinences entre llogater i propietari pel preu del
lloguer. L’un esgrimia que l'establiment era un èxit econòmic i que, per tant, s’havia
d’apujar el lloguer; en Bernat, el cuiner, acceptava un augment però considerava desproporcionades les pretensions del
propietari; sostenia que ell havia prestigiat el restaurant, atraient primer a
la gent de l’ illa i després a cues i llistes d’espera d’estiuejants i turistes
durant les temporades d’estiu. Volia evitar, també, que l’augment excessiu l’obligués a pujar els preus
que volia mantenir equilibrats. El resultat va ser que no hi va haver acord. En
Bernat obrí un nou local, Ca’n Bernat des Grau a la carretera de Maó a Fornells
(Me-7), mentre que l’antic llogater cedia el local a la seva filla perquè
l’explotés com a bar i restaurant amb el nom de Ca’n Bernadet. Cal subratllar que
han mantingut una relació preu qualitat similar a la d’abans. Així que, a més
de veure-hi la final de copa entre els culers del lloc, vaig gaudir d’una
excel·lent tapeta de carn amb pèsols, un entrepà de cuixot bo de veritat, una
mitjana, un quinto i un parell de tallats, tot per 13,50 €. Hi ha coses que es
deuen encomanar...
Aquest matí, a
primera hora he hagut de fer temps fins que han obert l’única botiga del poble,
on, més tard he pogut fer provisió de fruita, aigua, fruits secs i menjar
suficient per avui i demà. M’he deixat portar pels carrers deserts i encara
frescos de la primera llum fins arribar al moll que s’obre a la gran badia. La
quietud de l’aigua, la mandra amb què el sol vencia les ombres i l’efecte que
alguna cosa se suspenia el temps, impregnava tot el que abastava la meva
mirada. He intentat recollir en una foto la llum vellutada de tons gris
metàl·lic que acaronava la Punta des Cuco, al fons i que m’ha fet pensar en
Port Lligat i Dalí.
En marxa!
Abans de partir cap
a Favàritx m’he assegut en un tronc i m’he trobat reflexionant sobre alguna
cosa que no acaba de rutllar entre l’illa i jo. Alguna cosa en l’ambient que se
m’escapa i que no identifico amb la Menorca viscuda.
Parteixo cap a
Favàritx després de fer un passeig per s’Albufera, meravellant-me una vegada
més que un paisatge tan apartat i tan verge es trobi a tan sols cinquanta metres
d’Es Grau, només separats per un petit promontori boscós i per la platja que
queda amagada. El camí no està resultant tan dur com el d’ahir i
després d’un bany a Cala Tamarells – on,
per cert he hagut de tornar des de cala Rambla per recollir la càmera que hi
havia oblidat-, m’he endinsat en la solitud de paisatges ondulants de terra
rojosa, que m’han menat fins a Cala Tortuga on he arribat ja amb la tarda que
començava a tombar. Un altre bany, plantar la tenda, un sopar fred i una
passejada fins al turó on m’he sentit The Fool On The Hill, davant la llum del capvespre.
Resulta estranyament acollidora aquesta solitud mentre observo assegut en un
marge de pedra, com la platja es va fonent en la foscor, quan de cop m’adono
que el far ja llança el seu codi lluminós, una vegada i una altra. Sento altra
cop el temps com una esgarrifança freda a les espatlles i és que els raigs
cadenciosos del far m’hipnotitzen i em fan arribar la seva vigília.
NOTES DE VIATGE. (23/24 DE MAIG 2016) NIT D'INTRIGA A CALA TORTUGA
He passat la nit a Tortuga, una nit neguitosa. Ahir, cap
a les onze, quan ja m’havia habituat a la freqüència de llum del far (parpelleja
a ritme de 2 + 1 vegades cada 15 segons), em van cridar l'atenció uns llums provinents
de diferents llanternes a l'altre extrem de la cala, a uns tres o quatre-cents
metres. No em sentia del tot protegit doncs la lluna, que ja havia sortit, era quasi
plena. Vaig restar a dins la tenda per no cridar l'atenció mentre em preguntava
qui cony podien ser aquelles persones. Amants? Pescadors? Contrabandistes?
Vigilants? Guàrdiacivils buscant acampats furtius com jo? Vaig comptar un mínim
de quatre llanternes, una de les quals extraordinàriament potent, com el far d’un
automòbil. Van estar voltant per la zona més apartada de la cala fins passades
les dotze de la nit; es movien i desplaçaven sense parar, enfocaven cap a totes
direccions, inclosa la de la banda on em trobava, per finalment van desaparèixer.
Em devia adormir abans no marxessin, però m’he despertat diverses vegades enmig
d’un son inquiet.
M’he espavilat just
a trenc d’alba i, com quan anava d’excursió amb els llobatons o els minyons
escoltes, he passat una estona badant amb el paisatge des del sac de dormir,
retrobant-me amb la vella màgia de sentir-me suspès entre realitat i fantasia.
Com si pogués observar el gat de Roentgen sense mirar-lo, com si contemplés allí
on encara no existeixo. M’he fet un bany solitari i fresc amb el paisatge
abrupte del Far de Favàritx de fons. En començar a caminar, he passat per les
roques on es devien trobar els visitants invisibles d’ahir nit i només hi he
trobat restes de pells de mandarina i altres deixalles. La veritat és que no sé
què els perdono menys, si l'estona de tensió que em van fer passar ahir, o que m’hagin
obligat a recollir unes deixalles que no he escampat jo.
Un cop superat el
coster què m'allunya de s’Arenal de Morella Nou i Cala Tortuga, en reprendre el
pla que m’endinsa en la Reserva Natural des Grau fins el camí vell de Favàritx,
he començat a notar un dolor al genoll que s’ha anant intensificant a cada
passa, més del que podria esperar com a conseqüència del cansament d’ahir. Amb
prou feines he aconseguit arribar a la carretera de Favàritx (CF-1) d’adolorit
com estava. Després de reposar una estona he intentat continuar el tercer tram en
direcció a s'Arenal d’en Castell. Com que gairebé no podia caminar, he decidit canviar radicalment de
plans i fer autoestop fins la parada de bus més propera per dirigir-me a
Ciutadella.
Finalment he
arribat a Ciutadella. M’he dutxat amb aigua ben calenta a la meva habitació de
Ses Persianes. L’he fet petar una estona amb l’Àngel i m’he encaminat pels
carrerons de la Ciutadella vella, fins a la farmàcia. Reposaré un parell de dies a Ciutadella, buidaré la
motxilla per estalviar pes i em replantejaré les rutes. Viam, que diria en Joan, a veure si puc continuar en aquest somni!
Tot i el dolor als
genolls, després de deixar la motxilla a Ses Persianes no me n’he pogut estar d’arribar-me fins as Molí per fotografiar-lo sota
aquesta llum de les tardes de primavera, a Ciutadella tan neta.
